Serra combinava com a no resident la representació d’Andorra a Portugal, a Àustria i a Alemanya. Durant el primer tram de la legislatura va fer bons lligams a Lisboa, però tal com recull la guia diplomàtica lusitana d’aquest gener passat, hores d’ara no hi ha ambaixador formalment acreditat. Per tant, una de les missions del triumvirat que comandarà la política exterior del Principat serà buscar un màxim representant diplomàtic per a Portugal. I hi ha dos llocs més que tenen un focus prioritari en el ball diplomàtic. Un ball que segons com es comporti pot comportar altres moviments.
En efecte, ressurt com un punt important i estratègic a cobrir l’ambaixada que ostenta la representació davant l’ONU i altres organitzacions acreditades a Ginebra, com poden ser l’OMS o l’Organització Mundial del Comerç. Per anar bé, aquesta ambaixada hauria de ser de titular resident. Al seu dia s’hi volia enviar l’ara director d’Agricultura, Josep Casals, però la jugada perquè l’acompanyés la seva dona, també funcionària, no va sortir bé i la seu va quedar vacant en la seva màxima representació resident.
Si el relleu de Vives, fins ara als Estats Units, ha de sorgir del cos diplomàtic, un dels ferms aspirants és Joan Forner, l’actual ambaixador d’Andorra davant el Consell d’Europa amb seu i residència a Estrasburg
Cert és, han assegurat les fonts properes a la prefectura del Govern consultades, que al ministeri d’Afers Exteriors hi falten mitjans, humans i tècnics. De fet, s’espera que disposar d’una ministra i d’una consellera diplomàtica serveixi per reforçar l’estructura diplomàtica del Principat. Quant a recursos, per exemple, només cal apuntar que ja fa una colla d’anys es va anunciar l’obertura d’una legació a Berlín que mai s’ha acabat de concretar. I Alemanys es cobreix des de Viena i, com s’ha dit, amb un ambaixador no resident.
Un altre punt calent perquè molt probablement quedarà vacant per la jubilació de la seva actual titular és Nova York, que ostenta entre altres la representació davant els governs dels Estats Units i Canadà i també de la seu central de les Nacions Unides. Elisenda Vives hauria arribat al final de la seva carrera professional després d’anys de servei al Govern d’Andorra i molt probablement amb el càrrec que ha ostentat durant anys a la ciutat dels gratacels culminarà la seva activitat professional de primer ordre.
Si el relleu de Vives ha de sorgir del cos diplomàtic, un dels ferms aspirants és Joan Forner, l’actual ambaixador d’Andorra davant el Consell d’Europa amb seu i residència a Estrasburg. Forner, que també és encarregat de negocis al Principat de Liechtenstein i a la Confederació Suïssa, hauria mostrat interès per anar-se’n als Estats Units. Caldrà veure si Espot i Tor aposten per un ambaixador diplomàtic o per un ambaixador polític, que obriria un major ventall de possibilitats.
MADRID, PARÍS I BRUSSEL·LES
Si Forner fes el salt a Nova York, quedaria Estrasburg vacant. Aquesta plaça és de resident. Com la de Madrid, París i Brussel·les. Hores d’ara, la titular de l’ambaixada que està acreditada davant la Unió Europea (UE), Esther Rabasa, sembla que seria l’única que té la plaça fixa atès que Espot confiaria en ella com a integrant de l’equip negociador amb Europa, que tornarà a encapçalar el secretari d’Estat Landry Riba.
Eva Descarrega és l’ambaixadora d’Andorra a França i Mònaco, i està a disposició del Govern perquè calgui, encara que hauria mostrat interès per poder canviar París per Madrid. No seria l’única pretendent, si escaigués, de la capital i, per tant, l’ambaixada espanyola. Un dels integrants del cos diplomàtic andorrà que podria tenir interès en Madrid seria Jaume Gaytan, ambaixador davant la Cimera Iberoamericana però amb residència a Andorra. Hores d’ara sembla que aquest càrrec no seria necessari.
Gaytan ja va estar a Madrid i també té experiència a Lisboa, que com s’ha dit està vacant. La seu de Portugal, és clar. Perquè l’ambaixada espanyola està ben travada per Vicenç Mateu. L’exsíndic general no té cap ganes de deixar Madrid. Després de deixar el Consell General i instal·lar-se a la capital del país veí del sud per establir-hi una família, Mateu no té cap interès d’abandonar la capital espanyola. Però el seu càrrec és polític i no pas diplomàtic. Ara bé, està emparentat familiarment amb el cap de Govern.
Més enllà de Jaume Serra, caldrà veure què passa amb altres ambaixadors no residents de caràcter polític actualment nomenats. Carles Álvarez Marfany davant la República de San Marino i a la Santa Seu; Carles Jordana com a màxim responsable de la legació andorrana al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i a la República d’Irlanda; Gil Rossell com a representant a la República de Finlàndia, al Regne de Dinamarca, al Regne de Suècia, al Regne de Noruega i a la República d’Islàndia; i Enric Tarrado com a ambaixador a Hongria, a Romania, a la República Txeca i a la República Eslovaca. Una part continuarà i una altra serà rellevada.
Comentaris (17)