La reunió, aquest dimecres, de les formacions que es mantenen en el pacte d’Estat -Demòcrates, PS, Progressistes-SDP, Ciutadans Compromesos, Acció i Unió Laurediana-, va servir per avaluar els darrers passos que s’han anat donant i els contactes que s’han fet. I per constatar que el protocol sobre serveis financers tramès per la UE “és molt dur”. De fet, alguns dels presents a la trobada van destacar el fet que la posició europea reprèn gairebé fil per randa el non paper enviat per França el 2019, tal i com ja va denunciar dilluns el negociador de Progressistes-SDP Jaume Bartumeu.
Tant Andorra com San Marino han mostrat la seva oposició al protocol. La posició andorrana -que s’està acabant de perfilar en format de document- manté que hi ha d’haver “obligacions recíproques i simètriques” i que “hi ha posicionaments que no ho són, com el tema de l’obertura bancària”
Segons les fonts consultades de la reunió, aquell document el Govern el considerava “caducat” però s’ha vist que no ho era. I també és cert, han indicat les fonts, que ja llavors es va indicar que la posició anava molt dirigida a Mònaco. Havent suspès les negociacions el principat monegasc, la situació hauria de poder canviar malgrat que s’és conscient que la qüestió financera és “un tema que genera resistència”. La Comissió Europea hauria indicat que és conscient de la rigorositat del protocol, però que també hi havia hagut “una negociació dura a l’efecte amb els 27”.
El que es va anunciar durant la reunió d’aquest dimecres és que tant Andorra com San Marino han mostrat la seva oposició al protocol. La posició andorrana -que s’està acabant de perfilar en format de document- manté que hi ha d’haver “obligacions recíproques i simètriques” i que “hi ha posicionaments que no ho són, com el tema de l’obertura bancària”. La resposta inicial de Brussel·les, tant a Andorra com San Marino, és que els dos països “reflecteixin per escrit el que han verbalitzat i així es pugui seguir treballant”.
En el conjunt de la negociació, San Marino ha fet sempre poques excepcions als documents de partida d’Europa i Andorra, “sí que està reclamant el manteniment de força especificitats”. Però, en principi, cap dels dos estats no generen tanta reticència com Mònaco. “No es pot exigir més que als estats membres”, han indicat les fonts. Però també està clar, i si no ho està ho haurà d’estar, que no es faran gaire rebaixes per sota.
SENSE PRESSA PERÒ SENSE PAUSA
Durant la reunió d’aquest dimecres, en què no es van tocar gaire aspectes de fons, no hi va haver cap formació que demanés frenar res. Unió Laurediana va comunicar que es manté al pacte per col·laborar i seguir de prop l’estat de les negociacions. I que cal parlar amb la UE “sense pressa però sense pausa”. De fet, és una mica la posició de totes les formacions. “Negociar quan toqui i després ja s’anirà veient”, han indicat fonts demòcrates, que estan a l’expectativa de com anirà la ronda negociadora del mes que ve i, també, una nova trobada entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič.
Els grups volen “tenir reflectits els pros i els contres, sobretot a efectes econòmics, de l’eventual entrada al mercat únic”
Una de les qüestions que també es van posar sobre la taula, per part de tots els grups, és la necessitat de poder disposar dels estudis d’impacte “o que se li digui com vulgui”. El Govern es manté en la tessitura que fins que no es tingui tot l’acord tancat no es pot saber què suposarà tot plegat. I pretén fer un informe que exposi els impactes ja amb l’aplicació de l’eventual acord. Però els partits integrants del pacte -i fins i tot Demòcrates no s’hi oposa- pretenen poder disposar d’un informe, d’una avaluació del cost-benefici que té l’acord i “tenir reflectits els pros i els contres, sobretot a efectes econòmics, de l’eventual entrada al mercat únic”.
Una altra de les qüestions que continua sobre la taula és designació d’observadors. De representants dels grups polítics -que no han de ser consellers generals- que acompanyin la delegació governamental en les negociacions per veure què s’hi diu. La pretensió és que les formacions de la majoria triïn un observador i la resta de formacions, tinguin o no presència parlamentària, en designin el segon.
Comentaris (18)