Punts vermells, per exemple, com els que hi ha en matèria de seguretat ciutadana i que el Govern espera salvar, també, amb solucions que en part ja s’apliquen en alguns països de la UE i, en part, Andorra haurà de fer entendre que són necessàries per a un país de les dimensions de les del Principat. Així que el control sistemàtic dels antecedents penals que es fa avui dia a qualsevol persona que vol venir a treballar i residir a Andorra no es podrà fer perquè “xoca frontalment amb la directiva corresponent” i “seguir aplicant-ho com fins ara no seria acceptable”, ha indicat el cap de Govern, Xavier Espot, durant la compareixença on s’ha donat compte sobre l’estat de les negociacions amb la UE.
El secretari d’Estat per les Relacions amb la UE, Landry Riba, ha explicat que dels 25 annexos que constitueixen la negociació amb Brussel·les, un, el 9, sobre serveis financers, ni tan sols s’ha obert. I és un dels punyents. N’hi ha tres més de prou sensibles: el de lliure circulació de treballadors, el de lliure establiment i el relatiu a les telecomunicacions. Dels 24 annexos que estan en discussió, n’hi ha cinc de provisionalment tancats i cinc o sis més, segons que ha explicat Riba, “podran estar provisionalment tancats amb una ronda addicional” més de converses.
Govern pretén ‘jugar’ amb dos conceptes jurídics prou elàstics com l’aleatorietat i l’ordre públic per, juntament amb una declaració jurada obligatòria o la col·laboració empresarial en sectors econòmics específics i sensibles aconseguir “a la pràctica altes cotes de seguretat ciutadana gairebé equivalents” a les actuals
“Les qüestions més polítiques han quedat per a la tardor”, ha manifestat Riba, que ha explicat que entre els mesos de setembre i desembre hi haurà quatre rondes de negociació, de quatre dies cadascuna i separades entre elles per quatre setmanes. Més enllà del mes d’octubre seria un bon moment perquè es reprenguessin les reunions públiques al Principat per anar acostant els termes de l’acord amb Europa que s’està cuinant en vista, també, a la superació de l’examen que suposarà el referèndum.
Espot i Riba s’han referit a dues qüestions espinoses en el marc de la negociació amb Europa. La primera, la relativa al control sistemàtic de penals, que no podrà ser. Per això es plantegen, ara per ara de forma verbal, dues alternatives que podrien mantenir a parer dels dos membres de Govern una equivalença amb el funcionament actual i podrien superar el filtre comunitari. Evidentment, respecte les persones extracomunitàries que vulguin venir a Andorra no hi haurà canvis. Les modificacions es donaran en els controls a ciutadans nacionals de la UE.
Andorra vol jugar amb “el concepte molt elàstic” d’aleatori i amb major restricció que la que aplica la mitjana de la UE en relació amb l’ordre públic. D’entrada, els treballadors que vinguin al Principat hauran de presentar una declaració jurada exposant que no tenen antecedents penals. No hi haurà control sistemàtic però sí l’esmentat control aleatori força intens “basat en un concepte d’ordre públic més restrictiu” que el del conjunt de la UE al qual es donaria validesa a través d’una “declaració unilateral” que constaria en el text de l’acord d’associació i evocant la petitesa d’Andorra i l’impacte que qualsevol alteració imprevista pot tenir.
Espot i Riba han deixat clar que el volum de sol·licituds de permisos de residència i treball de ciutadans comunitaris que es rebutgen per la qüestió dels antecedents és ínfima. L’altra pota on es pretén fer sostenir el control de la immigració és en el fet que les empreses, ara sí, puguin fer un control sistemàtic dels seus treballadors exigint-los el certificat d’antecedents penals si es tracta d’incorporar-se en sectors sensibles com pot ser la sanitat, el món de les finances o l’educació.
Segons Espot, aquesta circumstància ja la fan servir alguns països de la UE i estan convençuts que tot plegat pot ser acceptat Brussel·les. De fet, verbalment ja s’hauria sondejat la qüestió i “a la pràctica suposarien altes cotes de seguretat ciutadana gairebé equivalents” a les actuals, segons el cap de Govern. El secretari d’Estat ha recordat el nivell de seguretat ciutadana que hi ha a Andorra “és molt particular” i segons Espot “és gairebé definitori de la nostra realitat”.
TELECOMUNICACIONS AL SETEMBRE
Un altre dels aspectes que s’han de tractar i respecte del qual les directrius comunitàries són molt distintes als interessos del Principat són les telecomunicacions. Accelerar l’eliminació del ‘roaming’, buscar majors períodes transitoris i l’establiment de condicions dures que, de facto, impedeixi o faci fer marxa enrere a possibles competidors respecte d’Andorra Telecom són alguns dels aspectes a posar sobre la taula.
En relació amb Andorra Telecom caldrà “trobar solucions imaginatives que no establiran el manteniment com a tal del monopoli”
Al setembre Andorra ha de posar sobre la taula de Brussel·les una modulació de la proposta inicial. “Arribarem a trobar un encaix favorable a les dues parts”, ha dit Espot tot deixant clar que sobre el paper, el resultat final “no serà el manteniment de l’statu quo”. Cal advocar per “l’art de fer possible el que aparentment sembla impossible", en paraules del cap de Govern, que ha deixat clar que una màquina tan gran com la UE “no té la capacitat de crear segons quins antecedents” i, per tant, caldrà “trobar solucions imaginatives que no establiran el manteniment com a tal del monopoli”.
Seran necessàries “salvaguardes”, és a dir, que l’acord estableixi condicions com preservar la qualitat del servei o fixar mecanismes de compensació a Andorra Telecom si mai cal que un operador diferent hagi de fer servir la seva infraestructura. És a dir, clàusules ‘draconianes’ per desincentivar la possible competència.
DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA
Tot o gairebé tot està sobre la taula. I els quatre dossiers o annexos més sensibles no han de deixar enrere la resta. “Que quatre arbres no ens amaguin el bosc”, ha dit Landry Riba, que hi ha afegit que “no seran aquestes qüestions sensibles les que diversificaran l’economia”. Al contrari “el que estem buscant és l’efecte de la resta” perquè els temes més espinosos “participen de forma tangencial en la diversificació econòmica”.
Xavier Espot ha pronosticat que “el dia que entri en vigor aquest acord hi haurà un abans i un després”. Per al cap de Govern, la implementació de l’acord tindrà efectes molt ràpids en qüestions com la innovació i altres. Per tant, la nova relació amb Europa "l’hem de conceptuar com una caixa d’eines” i per l’impacte que ha de tenir, i perquè aquest no sigui negatiu, cal “amb els actors econòmics i socials identificar bé quins sectors” són de més interès per desenvolupar-los i posar-hi tota la graella al foc i, en canvi, evitar que sectors que ja tiben del carro actualment i fins i tot històricament puguin ressentir-se de dita implementació.
Comentaris (13)