D’altra banda, des de l’organització internacional de defensa dels drets humans es recull també el cas de Vanessa Mendoza, recordant que va ser jutjada per un delicte contra el prestigi de les institucions per haver denunciat “els efectes nocius de la prohibició total de l’avortament a Andorra”. Igualment, recorda que l’informe anual del secretari general de l’ONU, publicat l’octubre passat, incloïa Andorra en una llista de 40 països del món en els quals es prenien represàlies contra particulars i organitzacions per cooperar amb l’ONU.
Molt lligat al cas de Mendoza, Amnistia Internacional apunta que “en contravenció del dret internacional dels drets humans”, el 2023 seguia en vigor la legislació sobre difamació que penalitza “la crítica legítima a les autoritats”.
Igualment recull que l’any passat continuava en vigor la prohibició total de l’avortament. Així, detalla que qui necessitava interrompre un embaràs i disposava dels mitjans per fer-ho, havia de viatjar a altres països per rebre assistència mèdica essencial, cosa que “vulnerava els seus drets i els causava un patiment addicional”. En aquest sentit, també es recorda que el setembre passat, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va demanar a les autoritats andorranes la despenalització de l’avortament i que es garantís l’accés dels adolescents a un avortament “sense riscos” i a serveis d’atenció posterior a la intervenció a Andorra. De fet, en la introducció es deixa clar que el Principat és “l’únic país” d’Europa occidental, central i sud-oriental que manté la prohibició.
Comentaris (16)