El SEP, el sindicat de funcionaris de duana, el sindicat de l’administració de Justícia, dos dels col·lectius sindicals penitenciaris (SPA i SIP) i les dues associacions dels bombers (ABA i A118) han portat el cas davant la sala administrativa del Tribunal Superior considerant que la decisió de primera instància vulnera diferents principis tals com el de seguretat jurídica, el de legalitat i el principi dispositiu.
El recurs es va elaborar pensant en el fet que el Sipaag, que històricament ha estat l’organització més representativa entre els treballadors de l’administració general però que ha anat perdent adeptes i en aquesta darrera fase, segons les fonts, s’hauria acostat força a les tesis dels governants, donaria suport a la iniciativa. Però finalment se n’ha despenjat. La resta de col·lectius sindicals, però, hi fan ple suport i estan convençuts que en segona instància poden aconseguir el 3% que reclamen des de principi del 2023, quan van veure que en les primeres nòmines d’aquell any, l’increment només es produïa en alguns conceptes retributius i no en el complement de millora o carrera.
Els sindicats recorden que en ocasions precedents que el Govern havia volgut deixar al marge d’increments certs plusos o complements, en els textos legals s’enumeraven explícitament només aquells complements que sí que s’augmentaven
En el recurs ja interposat, els sindicats mostren al Superior la seva sorpresa pel fet que la Batllia va resoldre donant la raó a Govern usant arguments que ni l’executiu havia emprat. Els recurrents exigeixen al tribunal que resolgui cenyint-se a una interpretació literal de la norma i no anant a buscar els contextos històrics o anàlisis teleològiques. Els sindicats recorden que en ocasions precedents que el Govern havia volgut deixar al marge d’increments certs plusos o complements, en els textos legals s’enumeraven explícitament només aquells complements que sí que s’augmentaven.
És el cas, recorden en el recurs, de les normes que es van aplicar l’any 2009, en què es van adoptar un seguit de mesures per afrontar la crisi econòmica que afectava l’entorn d’Andorra i també el país mateix. Consideren els recurrents, però, que res no passava en els canvis fets en la Llei de la funció pública que havien de prendre efecte el primer dia del 2023. I que la redacció literal de la norma és clara i concisa i no li calen interpretacions sobre l’esperit que hauria emprat el legislador en l’aprovació de la norma.
En efecte, el batlle ponent, en el moment de carregar-se d’arguments per donar la raó al Govern i concloure que el complement de millora o de carrera no pot estar subjecte a l’increment del 3% que la norma establia cita algunes de les frases d’alguns dels consellers generals esmentades durant el debat parlamentari de la llei. Recorden els sindicats de l’administració, que ni cal recorre al debat parlamentari, perquè no és la feina del batlle, ni aquest recull tots els arguments que hi va haver en la cambra, entre altres coses, al·lega el recurs, perquè la llei no va tenir un suport unànime.
En fi, que els funcionaris, sense el suport del Sipaag, això sí, demanen a la sala administrativa del Tribunal Superior que facin fer marxa enrere a la Batllia i l’obliguin a adoptar una nova resolució tenint en compte la lectura literal de la norma o, fins i tot, que la pròpia sala deixi sense efecte la decisió de primera instància i estimi les pretensions dels col·lectius sindicals que interposen el recurs.
Comentaris (9)