El Sipaag ‘aparca’ la pugna pels càrrecs de confiança: “Demandar el Govern és una causa perduda”

El sindicat de funcionaris deixa entreveure que no confia en la Justícia, que a parer de l’organització ha buscat “una argúcia legal” per no pronunciar-se sobre el fons del problema, i descarta recórrer contra la sentència

El president del Sipaag, Lluís Anguita, entrant a l'antiga seu de la Batllia.
El president del Sipaag, Lluís Anguita, entrant a l'antiga seu de la Batllia. ARXIU

El Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag) no recorrerà contra la decisió de la Batllia de desestimar la demanda en relació amb els càrrecs de confiança i el debat sobre si aquests poden tenir funcions de comandament i dirigir i donar directrius a funcionaris. No ho farà no pas perquè l’organització sindical no cregui que no té raó, sinó que el que considera és que la Justícia no funciona com caldria. “Ara mateix demandar el Govern és una causa perduda, la immensa majoria de les causes judicials contra el Govern es perden.”

El Sipaag ha emès aquest divendres un comunicat intern entre els seus afiliats i simpatitzants, just després que l’Altaveu revelés la decisió del Tribunal de Batlles de refusar per extemporània la petició del sindicat, i és en aquesta nota que anuncia que, per ara, aparca la batalla contra el personal de relació especial. “Malgrat tenir arguments de pes, el Sipaag no recorrerà contra la sentència perquè no confia que la Justícia ens pugui donar la raó, encara que la tinguem. Ara mateix demandar el Govern és una causa perduda, la immensa majoria de les causes judicials contra el Govern es perden, tant si les presenten particulars com col·lectius de treballadors”, manté el sindicat.

“Malgrat tenir arguments de pes, el Sipaag no recorrerà contra la sentència perquè no confia que la Justícia ens pugui donar la raó, encara que la tinguem. Ara mateix demandar el Govern és una causa perduda, la immensa majoria de les causes judicials contra el Govern es perden, tant si les presenten particulars com col·lectius de treballadors”, manté el col·lectiu

El Sipaag, que recorda que “les tarifes dels advocats són elevades, els recursos econòmics dels sindicats són molt limitats i no podem malgastar-los”, afirma que “el Govern ha guanyat, però la Justícia no els ha donat la raó, la justícia no ha dit que hagin actuat bé, ni que els assessors puguin exercir com a comandaments, sinó que ha buscat una astúcia legal per tancar el tema sense entrar-hi”. Totes aquestes consideracions les fa el sindicat després de fer una anàlisi pròpia de la sentència dictada recentment pel tribunal composat per Xavier Colom, Sònia Tumí i Laura Solanes.

Així, el sindicat manté que la Batllia “ha buscat una via fàcil per desestimar la demanda presentada pel Sipaag contra les funcions de comandament i directives que el Govern va donar als assessors en l’anterior legislatura. No entra a analitzar, ni a valorar, si el Govern va actuar correctament o no, no es manifesta en aquest sentit. Només diu que en el moment en què el Sipaag va iniciar el procés els fets havien prescrit”.

L’organització sindical més importat del cos general de l’administració afirma en la nota esmentada que "no podem compartir aquest argument de cap de les maneres perquè, en aquell moment, els assessors treballaven a l’administració. No estàvem denunciant uns fets que van passar fa anys, sinó uns fets que estaven succeint en el mateix moment que vam demanar que s’aturessin. Contínuament els assessors exercien de directors; eren nomenats com a membres, i fins i tot, presidents d’òrgans col·legiats de l’administració, com comitès de selecció, entre molts altres; signaven documents i prenien decisions que no els corresponien, i això va succeir fins al final de la legislatura, és a dir, va continuar després que el Sipaag iniciés el procés el desembre del 2018”.

Una imatge de l'edifici governamental.

Relacionat

​La Batllia es renta les mans sobre si el personal de relació especial pot comandar funcionaris

I encara continua el Sipaag recordant que també sol·licitava que es publiquessin al BOPA “totes les contractacions de relació especial i es donen noms i cognoms d’assessors no publicats, que desenvolupaven tasques de comandament. El mateix Govern va reconèixer públicament que algunes contractacions d’assessors no havien estat publicades”. Tampoc sobre aquesta qüestió es refereix la Batllia. “El Tribunal de Batlles no respon a aquesta sol·licitud, la obvia totalment. Cal dir que, en aquests casos, no hi pot haver prescripció encara que transcorrin anys, perquè el nomenament no ha estat comunicat públicament. Per aquest motiu, imaginem que els batlles prefereixen no dir res, ells també fan silenci a aquesta petició, com va fer el Govern en el seu dia, però el silenci judicial no és una opció”.

Comentaris (16)

Trending