Els ministres de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i de Finances, Eric Jover, han fet un repàs d’algunes de les iniciatives, encara molt embrionàries del Govern, per tal de mirar de resoldre “una problemàtica major” com la de l’habitatge per a la qual “no hi ha una solució única”, en paraules del també portaveu governamental. Els dos ministres han comparegut formalment per exposar el reglament jurídic del Fons d’Habitatge, que no deixa de ser un instrument financer, en aquest cas una SICAV, de la qual inicialment en seran socis el Govern, el comú d’Andorra la Vella -que aporta els terrenys per fer els pisos de protecció oficial de la Borda Nova- i Andorra Telecom, que farà una aportació dinerària de 10 milions d’euros.
Jover ha deixat clar que també s’espera que la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), a través del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), o sia, la caixa que ha de pagar les pensions dels ciutadans del país, inverteixi també en la SICAV. És a dir, i parlant planerament perquè no seria el cas, que l’FRJ, en lloc d’invertir en ‘telefòniques’ per fer créixer la seva guardiola inverteixi en habitatge al Principat. “En cap cas hipotecant el fons”, ha deixat clar Jover per a tranquil·litat dels actuals i futurs pensionistes del país. La CASS al seu dia ja va invertir en totxo. Els immobles de Prada Casadet són de la seva propietat.
EL REGLAMENT DEL FONS
Els dos ministres han fet una pinzellada tècnica al reglament del Fons d’Habitatge. Més enllà d’explicar qui en seran els socis i deixar clar que només podran ser-ho organismes públics en un sentit ampli, encara que en l’operativa del dia a dia es pugui cooperar amb el sector privat, també han explicat que el capital social mínim serà d’1.250.000 euros tot i que aquesta xifra quedarà àmpliament superada. Que els òrgans de govern seran una junta general i un consell d’administració. Que es podran fer aportacions dineràries o que no ho siguin i es que es podran tenir drets polítics o drets econòmics o totes dues coses.
Els òrgans de govern de la SICAV seran una junta general i un consell d’administració; hauran de donar comptes al ministeri d’Habitatge i l’instrument financer com a tal estarà sotmès al control de l’AFA i el Tribunal de Comptes
En principi, el Govern i el comú de la capital tindran drets polítics, és a dir, regiran la política en matèria d’habitatge però sacrificaran la rendibilitat que podrien obtenir de la seva inversió per tal que el preu dels lloguers sigui sostenible. En canvi, Andorra Telecom i, eventualment, el Fons de Reserva de Jubilació, només tindran drets econòmics. És a dir, per la inversió que facin, per les aportacions que duguin a terme, tindran una rendibilitat econòmica però marcaran directrius sobre cap a on cal anar en matèria d’habitatge. La fórmula mixta està pensada per algun altre organisme sobre el qual Jover no ha donat més pistes.
Ara queda redactar els estatuts de la nova eina, que haurà de rendir comptes al ministeri d’Habitatge i com instrument financer estarà sotmès al control de l’AFA i el Tribunal de Comptes i, a mida que es vagin fent projectes d’inversió, elaborar cadascun dels prospectes, ja que s’ha triat una fórmula compartimentada. Hi haurà un full de ruta, per dir-ho d’aquesta manera, per cada projecte que es vulgui tirar endavant. I al setembre hi hauria d’haver aprovats els estatuts del fons i decidit quina serà la primera inversió que es vol dur a terme i, a partir d’aquí, s’elaborarà el prospecte, les condicions.
IMMOBLES PER COMPRAR O VENDRE
També a partir del setembre -o una mica més enllà-, es fixaran les condicions, que Filloy ha assegurat que tindran “una mirada àmplia” i seran “el màxim d'obertes” amb les quals els propietaris que ho vulguin podran vendre o arrendar a l’administració, a través de l’Institut de l’Habitatge, immobles que després seran destinats a llogar-los a preu assequible. Són aquells 19 milions de crèdit extraordinari que el Consell General haurà d’aprovar, segurament ja al setembre, ha dit Jover, per poder fer les operacions de compra-venda o els arrendaments per sota del preu del mercat.
Dues vies per invertir: el Govern posant els diners directament (l’exemple de la Borda Nova) o gestionant a través del fons de l’Institut de l’Habitatge, el reglament jurídic del qual s’ha aprovat ara
El titular de Territori i Habitatge ha afirmat que ja hi ha hagut diversos “temptejos” i sembla que la proposta serà atractiva. Però no ha volgut aclarir cap xifra. El que és clar és que l’Institut serà l’arrendador davant el propietari de l’immoble, amb les garanties que això dóna i, alhora, i per llei, les inversions que hagi de fer l’Institut les farà a través del fons el reglament jurídic del qual s’ha anunciat aquest dilluns. El que no està clar és si els 19 milions de què disposarà Govern si la cambra parlamentària aprova el crèdit extraordinari s’aportaran al fons o no.
I és que en aquest sentit, Jover, que ha explicat que s'està explorant la possibilitat de rehabilitar per a l'explotació com a habitatges de lloguer de béns públics als quals actualment no s'hi treu rendiment, ha recordat que hi ha una doble via igual com hi ha una doble naturalesa d’inversió. Fer obra nova -i en aquest cas l’exemple únic i paradigmàtic ara és l’edifici de la Borda Nova- i comprar o llogar habitatges i gestionar-los. A la Borda Nova s’ha triat, per ara, la fórmula d’una inversió realitzada directament per l’executiu, encara que quan sigui el moment la gestió dels habitatges s’haurà de fer a través de l’Institut Nacional de l’Habitatge amb tot el que això suposi.
L’administració ha notat l’interès de diversos propietaris en posar-los a disposició immobles, però també és clar que la immensa majoria necessiten reformes; en tot cas fins a la tardor no se sabran les condicions del procés públic que s’obrirà
Víctor Filloy ha reconegut que tots els edificis que d’alguna manera o altra s’han ofert fins ara a l’administració necessiten poca o molta reforma. Caldrà veure fins on pot anar l’administració en aquestes compra-venda o arrendaments. “Les condicions quantitatives les marcarà l’administració”, ha deixat clar el ministre en referència al preu per metre quadrat que es pagarà. “El valor afegit”, “la seguretat” usant paraules emprades per Filloy és que l’administració serà el llogater directe del propietari privat, i aquest no s’haurà de preocupar ni de manteniments que corresponguin a l’arrendatari ni de si cobra o no la mensualitat, perquè respecte de l’arrendatari final, últim, serà l’administració com a intermediari, per dir-ho així, qui s’haurà d’espavilar per cobrar i si no ho fa endegar les accions -desnonaments o d’altres- que escaiguin.
En tot cas, el procediment d’oferta pública no serà una realitat fins ben entrada la tardor i, per tant, els primers pisos de lloguer a preus assequibles trigaran, i molt encara, a posar-se al mercat de forma efectiva. Més encara els de la Borda Nova, que encara s’han de començar a construir. Per ara, a l’administració el més senzill que pot fer és modula la legislació per mirar de fer aflorar habitatges que no estan al mercat pel motiu que sigui. Jover i Filloy han assegurat que deslligant dels immobles l’obligació d’haver de tenir-hi vinculades places d’aparcament “es van desbloquejar uns 300 habitatges”.
Ara també es treballa en habilitar legalment l’Institut de l’Habitatge perquè pugui contactar amb els titulars dels 6.000 habitatges de consums energètics mínims per saber el motiu de la baixa ocupació i de si seria possible posar-los al mercat de lloguer. En fi, i amb el degut respecte, una feina de xinesos que ja veurem, tot plegat, quan donarà els seus fruits. Va pel molt llarg i encara esperant que el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) faci d’inversor.
Comentaris (23)