Moviments sociopolítics per impulsar Mònica Codina com a Raonadora del Ciutadà

Són diversos els aspirants al lloc que ara ocupa Marc Vila, que esgota mandat, però de l’actual presidenta de l’ADA se’n reconeix el seu activisme social i el coneixement que té de l’administració

Mònica Codina prenent la paraula en un acte en què ha assistit aquesta mateixa setmana.
Mònica Codina prenent la paraula en un acte en què ha assistit aquesta mateixa setmana. Toni Solanelles

Moviments sociopolítics de diversos entorns -i no necessàriament de Demòcrates, formació a la qual seria propera i amb la qual va ser consellera de comú a Andorra la Vella- estan promovent el nom de Mònica Codina com a candidata a Raonadora del Ciutadà. Ja hi ha diversos candidats que s’haurien postulat -com l’exministre de Territori i Habitatge Víctor Filloy- i encara no està tancat el recanvi de Marc Vila, que acaba mandat i que ha demanat un procés transparent i gairebé de selecció per designar el seu successor.

En diversos àmbits és té clar que ha arribat el moment, després de noms com els de Ricard Fiter, Pere Canturri, Josep Rodríguez o l’esmentat Vila, que sigui una dona qui agafi el comandament de la institució. El nom de l’actual presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) està sobre la taula des de diversos sectors i, segons algunes fonts, comença a generar consensos tot i que no és clar que tingui un suport ferm del partit majoritari al Consell, institució que ha d’acabar designant el candidat o candidata.

El Raonador del Ciutadà, Marc Vila.

Relacionat

Una desena de candidats per a Raonador i pren força l’opció que sigui una dona

Codina seria totalment aliena al moviment sociopolític que s’està duent a terme. Més encara, està immersa en la renovació de la junta de l’ADA després de les baixes de Cristina Rico i Mariona Cadena. Des que va deixar el comú d’Andorra la Vella, Codina ha mantingut un perfil de segona línia, tot i que l’assumpció de la presidència del col·lectiu feminista l’ha tornat a situar en un primer pla. Codina, de fet, no s’amaga d’expressar tot sovint els seus parers, molt habitualment a través de les xarxes socials.

Els impulsors de la seva candidatura destaquen, més enllà del fet de ser dona, que demostra obertament el seu activisme, que és una dona “ferma i batalladora” i que té experiència política i coneix la ‘cuina’ de l’administració, especialment de temes socials. Psicòloga de formació acadèmica, i amb experiència en la gestió de recursos humans en el sector privat, especialitzada en empreses i organitzacions, ha tingut empresa i comerç propi. Entre els anys 1997 i 2000 va ser secretària d’Estat de la Funció Pública. I del 2001 al 2005 vaig ser ministra de Salut i Benestar. Sempre, llavors, en les files del Partit Liberal.

Comentaris (24)

Trending