Les fonts consultades han assegurat que els juristes del ministeri sí que han començat a tractar la qüestió després de rebre almenys dues demandes en el mateix sentit, tal i com ha avançat l’Altaveu. Es tracta de ciutadans d’origen ucraïnès que per matrimoni, per exemple, han pogut accedir a la nacionalitat andorrana però quan pretenen obtenir el passaport definitiu, com que l’exigència clau és renunciar a la nacionalitat d’origen, no ho poden fer perquè si ja era de normal difícil que Ucraïna acceptés la renúncia a la nacionalitat d’un ciutadà d’aquell país encara ho és més en l’actualitat, més encara si qui ho sol·licita és un home en edat de poder servir al front, com serien els casos.
Les fonts ministerials consultades han explicat que en una primera anàlisi oficiosa, la casuística “encaixa” amb el principi establert en un acord de Govern del 2001 pel qual es concedeixen passaports definitius a ciutadans procedents d’onze països diferents que no accedeixen a donar renúncies formals. “Hi ha una situació excepcional de guerra i l’administració ucraïnesa deixa les peticions de renúncia en un calaix i no els resol. Davant d’això, es pot assimilar a la situació ja reconeguda” no només en l’acord de Govern si no també, han assegurat les fonts, en l’articulat de la llei mateixa.
En aquest sentit, s’indica que “si tu tens tota la voluntat de poder complir les exigències però no hi pots fer res”, demostrant que tenies tota la voluntat i has fet tots els passos necessaris, s’ha de poder tenir accés al passaport andorrà definitiu. La resolució final que adopti el Govern, han assegurat les fonts, podria anar per aquesta línia. Ara bé, sembla clar que es demanarà que s’hagin esgotat els cinc anys de provisionalitat. I si en aquest termini, pel motiu que sigui, la situació a Ucraïna canvia o l’administració ucraïnesa acorda renúncies, tornarà a ser necessària aquesta circumstància.
Comentaris (39)