Segons que ha pogut saber l’Altaveu, com a mínim s’han fet dues peticions, la darrera fa molts pocs dies. Són ciutadans originaris d’Ucraïna -en un cas amb setze anys de residència i un matrimoni amb una nacional andorrana de més de la meitat del temps d’estada al Principat- que han obtingut la nacionalitat andorrana provisional per diverses vies però, sempre, després de passar l’examen d’integració (i no sempre fàcilment, perquè en un cas almenys, va haver d’examinar-se cada sis mesos durant dos anys i mig perquè no arribava al mínim de català oral exigit).
Mirar de contactar amb qualsevol ministeri o similar a la capital ucraïnesa és molt complicat i, malauradament, la guerra temen aquests ciutadans consultats va per llarg. I anar al seu país originari no en tenen intenció; els obligarien a quedar-se a lluitar al front
En els dos casos es troben que volen accedir al passaport definitiu i, per tant, esdevenir andorrans a tots els efectes, però no hi ha manera de poder-ho aconseguir perquè en un termini de cinc anys des de l’assoliment de la nacionalitat provisional han de renunciar formalment i degudament al seu passaport d’origen. I ara no tenen manera de poder-ho aconseguir. D’entrada, assegura com a mínim un d’ells i, també, fonts jurídiques coneixedores dels casos, perquè ja per norma, sense conflicte bèl·lic, l’administració ucraïnesa era gelosa d’acordar la renúncia i s’ho podia prendre amb molta calma. Fins al punt que l’acord podia tardar més dels cinc anys que dona de marge l’administració andorrana.
Ara, però, asseguren que la situació és impossible del tot. En un cas, com a mínim, s’ha tramès per burofax la petició de renúncia amb tot allò que es necessita per fer-ho a l’ambaixada d’Ucraïna a Espanya amb la voluntat que sigui tramesa al departament escaient de Kiív. De fet, mirar de contactar amb qualsevol ministeri o similar a la capital ucraïnesa és molt complicat i, malauradament, la guerra temen aquests ciutadans consultats va per llarg. De fet, des d’Ucraïna tampoc no han obtingut cap mena de resposta.
I és evident que els dos ciutadans en qüestió, tots dos homes i en edat madura per plenament activa, no tenen cap intenció d’anar fins al seu país d’origen perquè saben que no en podrien tornar. D’una manera o altra se’ls obligaria a lluitar, que és el que passa en la majoria de casos. Per tant, en tenen els dos ciutadans i també la seva representació lletrada que es troben en el mateix cas que els que es van incloure en un decret de Govern del 2001: la renúncia és ara d’impossible compliment.
L’ORIGEN DEL DEBAT
Ara per ara son els nacionals d’Algèria, Argentina, Bolívia, Cuba, Equador, Iran, Israel, Marroc, Uruguai, Síria i Zimbàbue als qui no els cal haver de renunciar al seu passaport originari per poder esdevenir andorrans a tots els efectes. I no els cal perquè la legislació d’aquells països estableix que la nacionalitat corresponent és irrenunciable. No es pot refusar ni la nacionalitat ni el passaport d’aquells països. I, per tant, al seu dia es va entendre que no es podia fer complir un impossible als ciutadans d’aquells països.
Aquesta excepció es contempla a partir d’un acord governamental del 2001 que va ‘descobrir’ l’Altaveu fa uns mesos i que després d’un temps de certs titubejos polítics, finalment el grup parlamentari socialdemòcrata va portar al debat i va obligar el Govern, l’actual, en el marc d’un projecte de llei de modificació de la llei de nacionalitat a introduir dit principi, que era un ‘simple’ decret en els canvis que es preveuen i, per tant, a elevar-lo a rang de llei.
“En els casos en què queda acreditat que al país d'origen no hi ha la possibilitat de renunciar a la nacionalitat i sempre i quan la persona no exerceixi la nacionalitat d'origen, es pot obtenir la nacionalitat andorrana definitiva”, justifica el Govern per no fer complir la renúncia estricta i sí demanar -sense control efectiu- que no es torni a usar la nacionalitat originària. I tot plegat, reiterem-ho, “es basa en un acord del Govern del 5 de desembre del 2001 i té el seu origen en el principi del dret segons el qual ningú està obligat a l’impossible”.
I és aquí on els ciutadans d’origen ucraïnès han vist que hi ha una escletxa per poder reivindicar la seva situació i l’aplicació del mateix principi per la situació que es viu des del 2022 al seu país originari. Allí on van néixer i on, ara per ara almenys, no volen pas tornar.
Comentaris (35)