La decisió de Govern es va prendre inicialment el desembre del 2001 i afectava, llavors, cinc països: Argentina, el Líban, la República Dominicana, Tunísia i l’Uruguai. Es constatava que el fet que la llei d’aquests Estats no permetés renunciar a la nacionalitat suposava un fre perquè els residents que en són originaris poguessin demanar-ne l’andorrana. Des de llavors, a poc a poc, la xifra de llocs ha crescut fins als tretze. Ara també hi són Algèria, Bolívia, Cuba, Equador, Iran, Israel, Síria i Tunísia.
Així ho ha explicat Govern en la resposta a la demanda d’informació que, sobre la qüestió, va formular la consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela. En ella, també s’afegeix l’informe jurídic que va validar la decisió que, però, no acaba de convèncer la política escaldenca. “Deia que aquestes persones s’havien de comprometre a no fer servir la seva nacionalitat d’origen, però, com es controla això?”, es demana.
Des de llavors, han passat 25 anys. I, segons les dades facilitades pel Govern, han estat 366 les persones que han obtingut el passaport andorrà sense haver de renunciar al seu. Pel que fa als països més habituals, hi ha Argentina, Marroc, Cuba i Algèria. Són els qui més nacionals tenen compartint la seva nacionalitat amb la del Principat. En canvi, de moment no hi ha cap cas de la República Dominicana, Síria o Tunísia.
Valorant la informació facilitada, Vela apunta que no troba lògic la solució adoptada per Govern ni, per descomptat, que ara quedi fixada per llei. “Això com realment s’acabaria seria permetent una doble nacionalitat ben gestionada, amb convenis bilaterals. Que es pugui tenir una altra sempre que no l’exerceixin i sigui per una qüestió sentimental”, ha indicat la consellera general. Recorda, en aquest sentit, que “és el que el PS hem defensat sempre” i, en canvi, posa en relleu la contradicció que hi ha a Govern: “ells no estan disposats a permetre el doble passaport però, en canvi, en aquests casos ho accepten”.
Vela ja avança que no comparteixen la solució adoptada amb la llei. De fet, tampoc d’altres elements del text. “Hem començat a valorar-lo, però no ens satisfà punts com ara que continuïn sent 20 anys. Sí que podem estar d’acord en el fet què es canviï l’exigència dels anys consecutius, però amb altres coses no”, comenta la parlamentària, que lamenta que “han passat tot aquest temps i no són capaços de valorar una rebaixa per a l’accés”.
Comentaris (51)