Punjabi ha disparat especialment contra Gemma Gaset. La cap de Protecció de Dades s’ha referit amb noms i cognoms a les tres dimissionàries perquè es tractava de persones nomenades i, per tant, càrrecs públics. En canvi, ha mantingut en l’anonimat la secretària administrativa contra la qual també ha carregat de valent les tintes en algun passatge de la seva compareixença. Gaset prefereix “no entrar al seu joc”, el de Punjabi, i prefereix respondre la cap de l’APDA. Pujol també prefereix, “de moment”, no fer cap comentari.
Castillo: “Les raons que explicitava en la carta de dimissió que vaig presentar al síndic no tenien res a veure amb el que va dir l’agència en un comunicat”
Sense entrar en grans detalls, Agda Castillo dona algun element més, alguna precisió. Castillo explica que va seguir sempre el que va proposar la directora fins que va decidir que hi havia certes línies vermelles que no pensava passar i, per tant, dimitia. “Les raons que explicitava en la carta de dimissió que vaig presentar al síndic no tenien res a veure amb el que va dir l’agència en un comunicat”. L’APDA va assegurar que Castillo havia plegat perquè no s’havia adaptat. Deixa clar que això no és cert. Però prefereix no anar més enllà.
Agda Castillo també deixa clar que “no crec que se’m pugui reprovar res” perquè una vegada decidida la dimissió, es dediqui ara, en el sector privat, a allò que li agrada i per al qual s’ha format. “Mentre vaig estar en un lloc públic no vaig ni tan sols escoltar ofertes des del sector privat.” Tres quarts del mateix li ha passat en la qüestió política. Tampoc no va escoltar cants de sirena per anar a llistes com sí que ha fet ara per a les comunals. Sí que coincideix amb una cosa amb allò que ha dit Punjabi: “És cert, em vaig cremar.”
L’exinspectora havia estat abans de la designació tècnica jurídica de l’APDA i recorda que hi va haver una època amb una sola inspectora “i les coses sortien” i no hi havia la sensació de cremor que va tenir ella després. I en el seu moment es van posar els mitjans que ara potser no va trobar. I la seva partida pressupostària com a tècnica jurídica hi era. En tot cas, tot plegat una mala peça al teler i una institució en entredit. Més enllà de les persones.
Comentaris (8)