Punjabi assegura que està “complint el mandat legal” fins i tot obrint expedient quan no li pertoca, però “no tinc marge de maniobra” per dur a terme segons quins processos, entre altres coses perquè els inspectors, les inspectores, li venen donades. Designades pel Consell General. De fet, com ella. “És ingestionable”, ha arribat a dir, ja que “es pot trobar qualsevol cap amb una inspectora que no vingui a treballar”. La cap de l’APDA ha assegurat que “s’està complint amb tot” i “he posat totes les eines per poder arribar a consensos”. Però hi ha situacions que la cap de l’agència no pot gestionar per múltiples factors i perquè “falten mecanismes”.
“Si tingués tots els mecanismes i la gestió fos dolenta podria entendre que hagués de dimitir”, però “s’està gestionant de forma correcta” i “la feina està sortint”, manté la responsable de la institució
“Si tingués tots els mecanismes i la gestió fos dolenta podria entendre que hagués de dimitir”, però “s’està gestionant de forma correcta” i “la feina està sortint”. Per tot plegat, està davant d’una “situació difícil de gestionar i de pair”. Punjabi ha lamentat haver tingut “mala sort” atès que s’ha trobat amb “circumstàncies de pel·lícula” com el fet que una de les inspectores mai no va arribar a trepitjar l’agència o que “en un equip de quatre persones, tres estiguin de baixa. Al final el ‘burn-out’ no es pot gestionar de cap de les maneres”.
La cap de l’APDA ha explicat que la darrera inspectora en dimitir, va voler renunciar al càrrec només ser designada quan va conèixer l’horari que havia de fer. “Sembla ser, almenys en aquest darrer cas, que ningú li havia informat de l’horari que hauria de fer”. En aquest sentit, Punjabi ha explicat que es va intentar fer adaptacions i conciliacions horàries però no va ser possible en cap cas. Fins que finalment va plegar. Això sí, ha deixat entreveure que es van fixar uns horaris que a parer seu s’han de complir sí o sí.
DES DEL PRINCIPI
En certa forma, Punjabi ha situat tota la problemàtica que viu l’agència hores d’ara en el sistema i, per tant, des del primer dia. La cap de l’APDA ha recordat que és l’única institució que funciona com funciona aquesta en tot el país, ja que malgrat que té unes inspectores que depenen jeràrquicament d’ella, en ser nomenades pel poder legislatiu “la llei de relacions laborals no aplica” i ha vingut a dir que els inspectors poden fer allò que volen i més. En canvi, el personal adscrit, que ha triat ella, funciona a la perfecció i a satisfacció mútua, ha deixat dit Punjabi, que en algun moment ha semblat donar a entendre, molt de passada, que potser el seu caràcter també té alguna cosa a veure en tot plegat.
S’han fet coses, ha recordat la cap de l’APDA, que mai abans no s’havien fet, com obrir expedients d’ofici, circumstància que no s’havia fet mai fins al 2023, quan se’n van activar onze. Igual com s’han fet més formacions que mai i s’han editat guies i protocols en unes xifres mai vistes a l’inici
En tot cas, la sensació que ha donat arran de la compareixença és que Punjabi vol dirigir l’agència amb mà de ferro, que pretén fer la feina que se li assigna per mandat legal i més, però alhora, que tot plegat és una mena de ‘jaula de las locas’ o casa de barrets. Això sí, s’han fet coses, ha recordat la cap de l’APDA, que mai abans no s’havien fet, com obrir expedients d’ofici, circumstància que no s’havia fet mai fins al 2023, quan se’n van activar onze. Igual com s’han fet més formacions que mai i s’han editat guies i protocols en unes xifres mai vistes a l’inici.
En certa forma, el primer mal va iniciar-se amb la no presència a la feina en cap moment de la inspectora Gemma Gasset. Resma Punjabi ha parlat amb noms i cognoms dels càrrecs de designació pública i ha esmentat els salaris de tots els integrants que ha tingut des del 2021 l’agència, quan hi va arribar ella. Perquè un altre dels problemes, ha vingut a dir Punjabi, va ser la secretària que es va trobar i va haver de mantenir “malgrat que jo no la volia”. I és que des que va entrar “m’he trobat amb moltes dificultats”.
Punjabi no a tinc dubtes en disparar contra Gasset, principalment, i contra la secretària, en segon terme, que cobrava 44.000 euros anuals pels anys d’antiguitat a l’administració i perquè cobrava sense saber massa perquè, ha vingut a dir la cap de l’APDA, un complement de responsabilitat afegida. De la inspectora que acabaria sent la primera en plegar ha dit que “durant dos mesos no va treballar mai”. I “no es podia aplicar cap règim sancionador i se li havia de pagar el salari”, que en el cas de les inspectores, ha explicat, és de 33.190 euros anuals.
“Això és una casuística que es dona només en aquesta agència”, que la inspectora en qüestió pogués “cobrar uns diners públics que són de tothom i sense trepitjar ni un sol dia el despatx”. Va estar dos mesos sens acudir a la feina i va cobrar una baixa d’un any i mig fins que va acabar plegant a demanda del grup polític que va impulsar la seva designació, Ciutadans Compromesos (CC). Punjabi ha lamentat la “consideració” que tenen els inspectors i que “tot i estar jeràrquicament per sota meu” es poden “organitzar la seva feina com vulguin, establint els horaris que vulguin” i així “difícilment es poden gestionar temes relacionats amb les vacances o els avantatges socials”.
Punjabi ha explicat que al 2021 se li va posar un salari anual de 45.000 euros, “el 45% menys que l’anterior cap de l’agència”, que els inspectors perceben 33.190 euros l’any, els tècnics 26.590 euros cada any, i la secretària administrativa que va plegar en percebia 44.000
Durant el 2022 va entrar en vigor la nova llei, que ha qualificat de ‘llei Champions’ perquè “estem jugant a la Champions de la protecció de dades però sense els jugadors necessaris”, i això va triplicar la feina sense tenir el pressupost necessari perquè quan va accedir al càrrec, ha afirmat, ja l’eina pressupostària i no va poder fer segons quins moviments. La segona inspectora en treballar, Agda Castillo, hauria plegat pel ‘burn out’ que li hauria generat la situació de feina acumulada essent només una inspectora i tot i abonant-li un bonus.
Punjabi també ha deixat clar que aquesta segona inspectora que va plegar tenia altres interessos i ho ha il·lustrat, segurament sense respectar ella la protecció de dades, explicant que ha acabat obrint un despatx privat especialitzat en la matèria a parir del “nínxol de coneixements” obtingut a l’agència i es va presentar -ho ha fet ara al desembre- a les eleccions. La darrera de les inspectores dimissionàries, Sabrina Pujol, mai no hauria acceptat els horaris i tampoc no hauria agafat mai el ritme convenient. “Se li va posar un professor particular de protecció de dades perquè el ritme era molt lent amb la despesa pública que això suposa”. Pel mig ja havia plegat l’administrativa.
“Era personal adscrit, no persona nomenada, una secretària que no necessitant-la, l’agència s’estalvia 44.000 euros que estava cobrant ella per tota l’antiguitat, suposo, però sense progressar”. “A nivell de gestió pública els 44.000 euros han servit per contractar dos tècnics amb formació universitària i prescindir d’una secretària que no necessitava”, ha indicat una Punjabi que ha assegurat que “no s’ha fet una mala gestió dels recursos”.
Actualment l’agència funciona amb ella com a cap, que va començar cobrant 45.000 euros, “el 45% menys que el cap que hi havia anteriorment”, una inspectora que va accedir al càrrec en la darrera fornada, i dos tècnics, un de jurídic i una de comunicació, que perceben 26.950 euros. Resma Punjabi ha assegurat que pensa que “podria ser una solució” que el personal de l’agència fos funcionari perquè donaria seguretat i, alhora, el personal estaria sotmès a un règim disciplinari laboral concret -el de l’administració en aquest cas- que permetria actuar en el cas que algú decidís no acudir a treballar.
Comentaris (54)