Es pot dir perfectament que en la sessió de Consell General d’aquest dijous s’ha viscut un fet ben poc habitual. Cal recordar que el mecanisme de les reserves d’esmena serveix per portar al ple debats que s’han tingut ja en comissió. Normalment, tot just permet marcar més públicament la postura de la formació que ha fet la proposta, ja que gairebé mai s’acaba canviant la postura dels grups de la majoria. L’excepció és la que s’ha viscut aquest dijous.
El PS defensava fins a nou reserves d’esmena -dues han estat finalment retirades-. Una d’elles era la que proposava afegir al text una disposició final on s’indica que “s’encomana al Govern que, en el termini màxim de 12 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, realitzi els treballs necessaris per tal d’harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials”.
La sorpresa ha arribat quan en el debat el president del grup liberal, Ferran Costa, intervenint en nom de tota la majoria, ha anunciat el canvi de postura. “Analitzarem si hi ha disfuncions en aquest àmbit i tirarem endavant aquest estudi”, ha apuntat el parlamentari. Per tant, el canvi ha rebut el suport dels consellers generals de Demòcrates, els escindits liberals i Ciutadans Compromesos.
Ha estat, com s’ha dit, l’excepció. La resta de reserves d’esmena defensades pel PS en la primera agrupació han quedat al tinter. És el cas de la que proposava que la possibilitat de prejubilar-se arribés a tots els funcionaris i no únicament -com estableix el text que s’ha de votar- a aquells que van entrar a l’administració abans de l’1 de juny del 2015. Per als socialdemòcrates, com ha apuntat la consellera general Judith Salazar, “es continuen perpetuant greuges comparatius entre funcionaris només per la data en què van arribar”.
En canvi, des de la majoria i des de Govern s’ha defensat que aquesta línia de tall té sentit, principalment perquè, com ha indicat Costa, “cal ser curosos amb la gestió de les finances públiques i aquella modificació justament volia vetllar per aquesta despesa”. A banda, ha defensat que “tothom que va entrar a partir d’aquella data sabia amb quines condicions jugava”.
ENFRONTATS PELS INTERINS
Un altre punt que ha enfrontat socialdemòcrates i majoria ha estat les formes de millorar la situació dels eventuals. Des del PS, s’ha lamentat que l’elevat nombre d’interins suposa una “precarització” de la funció pública a un nivell que “mai es permetria al sector privat”. Per això, es defensar que aquells treballadors que ja portin més de 10 a l’administració es consolidin de forma automàtica o que el seu nomenament no pugui superar, tret de casos excepcionals, els 24 mesos.
Des de la majoria, el conseller general de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha justificat la necessitat de tenir un nombre de personal eventual a l’administració. També ha posat en relleu que la situació d’aquests treballadors millorarà gràcies al fet que el text incorpora una encomana a Govern perquè, en un termini de vuit anys, no puguin superar el 15% del total d’empleats. Postura similar a l’expressada per la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, que ha posat en relleu que “hi ha casos en què les persones han d’estar més de dos anys, per exemple amb baixes mèdiques, que poden arribar als tres”.
Comentaris (4)