Espanya tanca la investigació sobre la filial de BPA concloent que no s’hi blanquejaven diners

El Sepblac arxiva definitivament la causa oberta contra Banco Madrid deixant clar que els sistemes de control eren “efectius i seriosos” i que queda clar que no hi ha “cap fet punible objecte d’infraccions greus”

Tots els casos relatius a Banco Madrid s'han tancat a favor de l'entitat.
Tots els casos relatius a Banco Madrid s'han tancat a favor de l'entitat. ARXIU

Banco Madrid no era cap rentadora de diners. Així ho ve a admetre el Servei espanyol de Prevenció de Blanqueig (Sepblac) en una resolució dictada recentment i amb la qual posa punt final a la investigació que es va obrir en relació amb la filial de Banca Privada d’Andorra (BPA) fa més de sis anys, poc abans de l’esclat de la nota del FinCEN. Espanya, doncs, tanca la investigació sobre l’entitat d’origen andorrà sense cap mena de sanció i advertint que no hi ha cap actuació penalment punible.

L’organisme depenent del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, en una resolució d’una seixantena de pàgines, descriu alguns dels clients analitzats i fins i tot posa de relleu que alguns d’ells no s’haurien d’haver acceptat mai. I és que, assegura el Sepblac, el sistema de control de Banco Madrid tenia “carències”, però existia, posava els filtres pertinents i, a més a més, sobretot des que l’entitat espanyola havia estat adquirida per BPA havia millorat moltíssim els procediments i s’havien implementat nous i millors mecanismes de seguiment i control.

Banco Madrid “disposava de polítiques i procediments interns en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que venien sent objecte de millores contínues en els anys immediatament anteriors a la inspecció”

Segons la resolució ara ja ferma i definitiva, Banco Madrid “disposava de polítiques i procediments interns en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que venien sent objecte de millores contínues en els anys immediatament anteriors a la inspecció”, això és especialment des que BPA havia adquirit l’entitat espanyola i l’havia rellançat amb força. Per tant, i més enllà de les millores que es podrien haver anat fent, Banco Madrid no hauria incorregut en “cap fet punible objecte d’infraccions greus”.

Com també han dictaminat els tribunals espanyols en aquelles causes en què ha hagut d’avaluar si Banco Madrid era una màquina de rentar capitals i la seva cúpula ho tolerava, arribant a la conclusió que de cap de les maneres això era així, el Sepblac, que manté que a l’entitat dirigida per BPA no s’hi van detectar riscs superiors a la mitjana que presenta el sector alhora que es deixa clar que el fet que es colin alguns casos anòmals o no desitjables no vol dir res, reafirma que els controls eren “reals i seriosos”.

L’ens de prevenció del blanqueig a l’Estat espanyol -l’homòleg a la UIFAnd- recorda en un dels passatges de la resolució que “es va efectuar un estudi per part de l’organisme de control corresponent que va dictaminar que no s’havien detectat indicis de blanqueig de capitals”. Amb tot, per tant, tanca la investigació i deixa sense efecte qualsevol possibilitat de sancionar Banco Madrid i els seus responsables. Quan va ser intervingut arran del ‘cas BPA’ a Andorra, Banco Madrid disposava de 65 milions d’euros de fons propis, 314 milions d’euros de dipòsits de clients, 220 milions en crèdits i un patrimoni gestionat d’institucions d’inversió col·lectiva de l’ordre de 1.016 milions d’euros.

Comentaris (17)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.