La demanda es va formalitzar fa pràcticament un any davant el ministeri de Presidència. Es tracta d’una petició de responsabilitat patrimonial a l’administració. “Els ara reclamants entenen que, tant la decisió d'intervenció adoptada pel Banc d'Espanya, com les posteriors que van donar lloc a la liquidació de Banco de Madrid, són antijurídiques, desraonades i generadores d'un mal que aquelles no tenien el deure de suportar. En la mesura en què els van generar un perjudici econòmic evident, com és la pèrdua absoluta del valor de la seva participació al Banco de Madrid”, es manté un document de 46 pàgines.
Hi ha dos elements clau que donen força a la petició, que també es va fer directament contra el Banc d’Espanya i inicialment es va desestimar en considerar que l’actuació del supervisor bancari espanyol va ser “proporcionada”. Aquesta desestimació, però, està recorreguda davant del Tribunal Suprem. Els elements decisius, com es deia, són el fet que totes les causes, penals i administratives, que es van obrir a Espanya es van acabar arxivant.
Més encara, en aquelles actuacions judicials derivades d’un expedient del Sepblac, els tribunals espanyols van acabar resolent que els mecanismes que tenia Banco Madrid per combatre el blanqueig de capitals anaven molt més enllà dels mínims exigibles. També les poquíssimes querelles que es van interposar en el seu moment es van tancar deixant clar que la fallida no era en cap moment delictiva. I que, en tot cas, va ser derivat d’una actuació administrativa que res tenia a veure amb el funcionament bancari que es va intervenir Banco Madrid.
“Ser indemnitzats en la quantitat total conjunta de 374.893.151,08 euros, corresponents a la suma de 189.790.809,46 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de BPA i 185.102.341,62 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de Banco Madrid”
L’altra pota fonamental de la demanda que ara per ara Espanya ha declinat de respondre té a veure amb el fet que la Justícia andorrana ha admès a tràmit un seguit de querelles i ampliacions de les mateixes associades que tenen a veure amb l’actuació de la ‘policia patriòtica’ i d’alts comandaments polítics. “Els fets denunciats en les querelles estarien relacionats amb suposades extorsions, coaccions i xantatge realitzats des de l’any 2014 per agents de la policia espanyola a responsables de la BPA. La raó era conèixer, a través de vies il·legals, una informació bancària secreta, protegida per la legislació andorrana i relacionada amb diferents governants de Catalunya i els seus familiars, entre els quals Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.”
La demanda administrativa fa referència a tot un seguit d’informacions i elements documentals que evidencien que es va actuar de mala fe per enganyar qui va caldre per poder accedir a les interioritats dels bancs i aconseguir -o intentar-ho, vaja- una informació que no hi era perquè no existia. “S’ha posat de manifest que aquestes notes van ser elaborades pel FinCEN partint d'informacions falses subministrades als organismes dels EUA per part de funcionaris al servei del ministeri de l'Interior espanyol”, s’indica.
Per tot plegat es va iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial que hores d’ara, aparentment, està als llimbs. Se sol·licita al ministeri de Presidència que vulgui “reconèixer i declarar la responsabilitat patrimonial de l’administració general de l’Estat pels danys causats als reclamants com a accionistes majoritaris de BPA i Banco Madrid per la liquidació de les dues entitats, a conseqüència del conjunt d’actes i actuacions que han estat descrits al cos del present escrit, i que els reclamants no tenen el deure jurídic de suportar a la seva esfera patrimonial”.
Per tot plegat, els que van ser els màxims accionistes de les dues entitats bancàries reclamen “ser indemnitzats en la quantitat total conjunta de 374.893.151,08 euros, corresponents a la suma de 189.790.809,46 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de BPA i 185.102.341,62 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de Banco Madrid”. Sense oblidar els interessos legals o de qualsevol altre tipus que s’escaiguin des de la interposició de les pertinents demandes.
Comentaris (5)