Docents i cossos especials reclamen una pensió vitalícia de jubilació

Els sindicats es reuneixen amb diversos representants governamentals per exigir l’equiparació amb els funcionaris de l’administració general en matèries com el retir voluntari si es porten 30 anys treballats i el còmput màxim d’hores laborals

Una trobada anterior de representants sindicals amb la ministra d'Administracions Públiques, Trini Marín.
Una trobada anterior de representants sindicals amb la ministra d'Administracions Públiques, Trini Marín. SFGA

L’afany del Govern, a la porta d’unes eleccions, de donar peixet a alguns ha animat a molts a seguir el camió. O, com a mínim, a intentar-ho. La immensa majoria dels sindicats que representen als cossos especials -i els docents també són considerats com a tals- s’han reunit aquesta tarda amb diversos representants de l’executiu per demanar que se’ls equipari a l’administració general en matèria de jubilació voluntària, de còmputs horaris i que els reglaments de carrera professional i els d’avaluació de l’acompliment es posin en marxa de manera simultània.

Una de les peticions que amb més afany reclamen els funcionaris uniformats i els docents té a veure amb una disposició que ha inclòs el Govern en el projecte de llei del pressupost per la qual modifica la Llei de Funció Pública per tal que aquells funcionaris -que van accedir a l'administració abans del 2015- que portin 30 anys o més de carrera laboral es puguin jubilar de manera voluntària als 60 anys amb el 60% de l’últim salari. I que aquesta mateixa remuneració es converteixi als 65 anys en la seva pensió vitalícia i no que hagin de percebre, en arribar a l’edat de jubilació obligatòria, una prestació equivalent a allò cotitzant a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).

Aquesta és una petició nuclear, perquè fins i tot els mestres que en la seva llei específica tenen reconeguda la prejubilació als 60 anys, no tenen concedida el que es denomina jubilació vitalícia, que sí que es preveu facilitar via disposició paral·lela en el pressupost als treballadors de l’administració pública. Hores d’ara no se sap l’impacte que podria tenir aquesta mesura, que de ben segur seria molt costosa en el transcurs del temps. En tot cas, la part governamental, sobre aquesta qüestió i les altres dues de plantejades pels sindicalistes, s’ha compromès a tenir dades i detalls i posar-los damunt la taula en una propera reunió.

L'edifici administratiu de Govern a Prat de la Creu.

Relacionat

Govern accepta la prejubilació amb el 60% del salari dels funcionaris de més llarga trajectòria

A la trobada d’aquesta tarda hi havia representants de docents (SEP), de bombers (ABA i A118), de policia (CFPA), dels duaners (SFD) i dels penitenciaris (SPA i SIP). De tots els col·lectius uniformats actualment organitzats sindicalment només hi faltaven els ‘més joves’: SIBA i SPP. Pel cantó governamental la representació no era gens menor. La ministra d’Administracions Públiques, Trini Marín, i la seva secretària d’Estat, Lara Vilamala; el responsable de Finances, Eric Jover; la titular d’Educació, Ester Vilarrubla; i el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan León, en absència del màxim responsable del ministeri, Josep Maria Rossell, que s’ha hagut d’excusar per la defunció de la seva esposa.

El Govern ha anotat les peticions formulades pels sindicats i s’ha compromès a donar una resposta en breu. A banda de la qüestió de la jubilació, els sindicats dels cossos especials reclamen també una equiparació quant al còmput màxim d’hores a treballar a l’any, que en l’administració general ha quedat establert en 1.800 de les quals cal descomptar, per exemple, les hores equivalents als festius d’obligat compliment. Aquest còmput, a més, ha de quedar fixat per llei, i en la majoria de lleis específiques de cada cos, la normativa es remet a un reglament que el Constitucional ja ha deixat clar en diferents pronunciaments que no escau.

Els sindicalistes haurien sortit relativament satisfets de la trobada, conscients, també, que amb la proximitat de les eleccions tenen un element clau per collar, encara que esperen a una propera reunió per posar tota la carn a la graella

Finalment, la tercera demanda tenia a veure amb la carrera professional. En el cas dels docents, s’ha començat a treballar en aquest reglament mentre que en la majoria dels altres departaments, la feina s’ha iniciat pel reglament de valoració de l’avaluació del compliment (VAC). En tenir les dues visions, es poden veure les virtuts i deficiències d’unes i altres i els sindicats han sol·licitat que els dos reglaments entrin en vigor de manera simultània. Després d’anys de congelació de la gestió de l’acompliment, no es tracta pas d’un tema menor.

Segons fonts sindicals, de les xifres que es desprenen de les dades que al seu dia va posar al damunt de la taula la llavors titular de Funció Pública Eva Descarrega, situar tots els funcionaris en el lloc que li correspondria en la carrera professional en virtut de la feina feta i els anys treballats que no han estat avaluats comportaria un increment de la ‘nòmina’ governamental de l’ordre de 45 milions d’euros anuals. És clar que també s’havia plantejat col·locar només al lloc que els pertocaria aquells funcionaris que cobrin un salari igual o inferior als 1.400 euros i això reduiria notablement la ‘factura’.

En tot cas, els sindicalistes haurien sortit relativament satisfets de la trobada, conscients, també, que amb la proximitat de les eleccions tenen un element clau per collar. Els sindicats sol·liciten, això sí, màxima transparència per tal que l’administració exposi sense embuts els costos que generaria tot plegat però, també, què s’ha estalviat tots aquests anys, diuen, de frenades i congelacions.

Comentaris (20)

Trending