Així ho han explicat el president de la CASS, Marc Galabert, i el director general de la institució, Josep Escoriza, que és qui, en certa manera, va posar el crit al cel una vegada incorporat al càrrec. En la compareixença també hi ha intervingut el representant dels pensionistes al consell d’administració, un Jacint Risco que ha reconegut que feia com a mínim un any i mig que ja s’havia alertat de les anomalies a l’anterior direcció general, la que encapçalava Joaquima Sol. Els tres intervinents han assegurat que s’ha optat per protegir persones amb un cert nivell de vulnerabilitat i no fer-los pagar per un error comès per la CASS i que els havia generat a ells un deute involuntari.
Escoriza ha reconegut que “d’una forma automàtica, periòdica i automatitzada no es feien controls” en relació a les pensions d’invalidesa parcial, sobre les quals s’ha de fer un seguiment constant atès el que disposa la legislació que manté una continuïtat. “La valoració de la pensió a pagar no es feia de forma automàtica” i només “es feien controls aleatoris manuals” molt pobres i molt minsos. De fet, els darrers tres anys només s’han regularitzat sis pensions. I ara, aquests pensionistes, tindran dret, en virtut de la condonació, de reclamar el que al seu dia van haver de retornar.
Galabert i Escoriza han explicat també que a final d’aquest mes han de tenir a disposició la primera fase d’un estudi independent que han encarregat sobre les pensions d’invalidesa i que ha de determinar, per exemple, què ha fallat, eventuals responsabilitats, des de quant no es feien els controls i una projecció aproximada -“no es tracta d’una xifra lineal”, ha deixat clar el director general de la CASS- dels diners que s’han estat pagant de més.
En funció dels resultats de l’informe es decidiran quines actuacions a fer. Ja és clar, perquè Escoriza i el seu equip ja s’hi havien avançat, que s’ha implementat un sistema automatitzat de control que hores d’ara està en fase de proves. No es descarta que el consell d’administració exigeixi responsabilitats, si cal. Però cap dels tres compareixents no s’ha volgut mullar en excés. Ara bé, el president de la CASS, demanat si la fiscalia hauria d’intervenir d’ofici, ha afirmat que “està en el seu dret de fer-ho”.
LES DADES
El director general de la CASS ha estat l’encarregat de repassar algunes dades relatives a un afer que és poc menys que escandalós, tot i la contenció mostrada pels tres dirigents de la parapública. Escoriza, que ha deixat clar que les ara polèmiques pensions són no contributives i, per tant, no minven la branca de jubilació, ha explicat que aquest tipus de prestacions les reben, actualment, 1.100 persones, que suposen una despesa mensual en xifres rodones de 600.000 euros.
La decisió de regularitzar la situació afecta a 213 d’aquestes persones, que a partir del 19 de febrer començaran a ser convocades per explicar-los, d’un en un, tot el que ha passat i advertir-los quina serà la pensió que els quedarà a partir del mes de març, que és quan entrarà en aplicació la regularització. Es reduiran 51.000 euros. Sis pensionistes d’aquesta naturalesa, d’altra banda, tindran dret a reclamar, en virtut de la nova disposició addicional, que se’ls retornin els diners que van abonar en algun dia d’aquests tres darrers anys per haver-los cobrat de més. La condonació es fa a tots per igual.
Dels 213 afectats per la decisió de procedir a la regularització, 31, una vegada se’ls rebaixi la pensió, passaran a cobrar per sota del salari mínim actual i caldrà buscar mecanismes per assegurar-los la cobertura sanitària
Dels 213 afectats per la decisió, 31, una vegada se’ls rebaixi la pensió, passaran a cobrar per sota del salari mínim actual. Aquests casos seran els que es miraran més curosament i que seran tractats amb més intensitat amb els responsables d’Afers Socials. Escoriza ha assegurat que es buscaran els mecanismes perquè aquests afiliats no es quedin sense cobertura sanitària, que és el que passa quan cobres per sota del sou mínim. Alhora, la pensió més alta que perceben algun d’aquests 213 afectats és de 1.800 euros.
Cal tenir en compte que la pensió de la CASS se suma al salari que abona l’empresa aquells que treballen i, si escau, a prestacions abonades per altres estats. La pensió d’invalidesa màxima està establerta per llei en dues vegades i mitja el salari mínim. Actualment, doncs, s’aniria al tomb d’uns 3.300 euros. En aquest marc, Risco s’ha queixat d’aquesta limitació. Un punt màxim que en les pensions generals no està establert. El deute acumulat en aquests tres anys, és a dir, el que la CASS ha pagat de més, seria, segons les darreres xifres, d’1,5 milions d’euros. Però al llarg dels anys aquesta xifra és superior. D’entre tres i set milions com a mínim.
El director de la CASS ha deixat clar que no és senzill de calcular l’impacte que hauria tingut la manca de control perquè “no és una projecció lineal” i, a més a més, amb el temps “ha crescut exponencialment” el nombre de persones que perceben aquest tipus de pensions. A final d’aquest mes, quan es rebi el resultat de la primera fase de l’estudi, de l’auditoria independent que s’ha encomanat, es tindran més pistes de tot plegat i de què s’ha fet bé i què s’ha fet molt malament. Perquè el que és clar és que “no s’estava fent de manera massiva un control manual”.
I també és evident que “s’ha anat pagant de més en referència al que diu la llei que s’hauria anat pagant”. Ara ja hi ha en mode de prova pilot un programa, un procés automàtic de revisió. Escoriza no ha tingut ni els problemes ni les dificultats de Joaquim Sol per implementar qüestions tècniques i millor la supervisió de tot plegat. I és que les pensions que cal pagar en aquest àmbit “canvien de mes a mes”.
LA CONDONACIÓ NO ES VA DEMANAR
Millorar les mesures de control, una vegada va arribar el director general al càrrec, va ser una de les seves prioritats. I quan arriba Marc Galabert al consell d’administració i n’assumeix la presidència, “se’m trasllada” tot plegat i “em sumo a la voluntat de priorització”. Galabert, demanat en un parell d’ocasions i de diverses formes, si es pensava actuar reclamant els diners pagats de més als responsables eventuals dels errors, ha assegurat que “és prematur poder anunciar qualsevol cosa en aquest sentit”.
La institució, vist que l’error era seu, va avaluar fer-se càrrec del deute, però “no és legalment viable aquesta assumpció” vistos els informes jurídics i d’intervenció encarregats
El president de la CASS ha deixat clar que la institució “no demana en cap cas la condonació del deute”. Es va valorar la situació i es va avaluar si era possible que la pròpia Seguretat Social, com que l’error era seu, assumís el deute. Es fan les consultes corresponents, inclosa amb la interventora delegada, i s’arriba a la conclusió que "no és legalment viable aquesta assumpció del deute”. “Tenint en compte que el consell d’administració busca aquest alleujament de responsabilitat pel deute involuntari generat” i mirant de protegir els més dèbils, “comença els preparatius legals per iniciar el que pertoca” que és reclamar el deute.
Veient les conseqüències que en alguns casos es poden tenir, “es trasllada l’impacte social que hi pot haver en alguns afectats” i és quan es posa el cas en coneixement de la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, quan salten totes les alarmes i es busquen les argúcies legals pertinents per, ja en mans de Govern i el Consell General, perdonar el deute als que havien cobrat de més. Ara caldrà veure si s’acaba exigint responsabilitats als que van fallar en el control. Serà “una decisió col·legiada del consell d’administració” a partir dels informes que es rebin i, també, “si així ho considera la societat civil”.
Comentaris (38)