S’està preparat per a la vellesa? La resposta pels usuaris de l’Augla Magna de l’Ud’A és que no. Per a molts el pas de treballar diàriament una jornada laboral a no tenir res a l’agenda, suposa un abans i un després. En Ramon Reguant assegura que “no estem preparats per un canvi tan brusc”. Està jubilat i posa en relleu que “t’has d’esforçar voluntàriament a buscar altres activitats per crear una rutina”. Reconeix que quan s’arriba a una certa edat “entre la gent gran hi ha una autolimitació d’algunes activitats per por a fer-nos mal”.
“La millor medicina és no aturar-se perquè el pitjor que pot passar és aixecar-te i no saber què fer”
Per la seva part, la Rosa Mari Mandicó va ser la primera directora de l’escola d’infermeria d’Andorra i la promotora del projecte d’Aulga Magna. “Quan tenia 58 anys ja em volia jubilar, però als 65 ho vaig fer. Durant tots aquests anys m’anava preparant i em demanava què faré?”, ha explicat. Manifesta que “vaig tenir la sort abans de jubilar-me d’anar de consellera de comú de Canillo i va ser una transició durant quatre anys”. Actualment, diu que té l’agenda més plena que quan treballava perquè s’ha anat embrancant en altres projectes. “La millor medicina és no aturar-se perquè el pitjor que pot passar és aixecar-te i no saber què fer”, ha puntualitzat.
Hhauríem d’insistir una mica més i poder a desenvolupar l’hospitalització a domicili perquè això beneficia a la gent gran perquè a l’hospital es desorienten o es desnodreixen”
Els participants tenen clar que cal que les persones que estant en l’edat de jubilació fins que els arribi la mort han de poder estar actius fent activitats. També demanen poder passar el major temps possible a casa seva. La Montse Piqué ha donat un missatge a les futures generacions d’infermers i infermeres. “La gent gran no som nens petits i tenim molta experiència a la vida”, ha expressat. En aquest sentit, posa en relleu que “vull viure al meu domicili el que em queda de vida i fins al darrer dia, si és possible, per aquest motiu, necessito el vostre suport i companyia”. Vol estar a casa seva i no a l’hospital i, precisament, és amb el que treballen des del Ministeri de Salut i el SAAS. De fet, la cap del Servei d’Envelliment i Salut, Eva Heras diu que “hauríem d’insistir una mica més i poder a desenvolupar l’hospitalització a domicili perquè això beneficia a la gent gran perquè a l’hospital es desorienten o es desnodreixen”.
Precisament, la cap de l’Escola d’Infermeria de la Universitat d’Andorra, Sara Esqué, ha explicat que en el pla d’estudis ja es treballen els canvis que es produeixen l’etapa de la vellesa i les malalties. En aquest sentit, diu que el paper de la infermera és important en el lideratge no només en acompanyament del pacient sinó també a les famílies. I és que la població cada vegada es va envellint més i, per això es necessiten més recursos assistencials per afavorir l’atenció a les cases i l’autonomia dels pacients.
Comentaris