Cada vegada més estudis avalen que els estereotips de gènere són la raó principal per la qual la presència de les dones en la ciència és tan reduïda. L’absència de referents femenins en l’àmbit de la recerca, sens dubte, influeix en la invisibilitat de molts dels èxits de les dones. Si hi ha una manera de canviar els estereotips de gènere és amb exemples. Les dones són excel·lents científiques, enginyeres, metges o matemàtiques, i prova d’això són els èxits destacats que han assolit en el món de la tecnologia i la ciència al llarg de la història.
Per difondre la ciència però també per demostrar que no és patrimoni masculí o una cosa complicada, l'alumnat del segon curs de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Andorra ha sortit a la plaça de la Germandat per explicar, amb exemples pràctics i jocs que la química o la física no són tan complicades com pot semblar. L'experiment ha estat reeixit i les alumnes s'han interessat molt pels exposats i fins i tot algunes d'elles ja comentaven que volien ser científiques tot i que els queda un llarg camí per recórrer. Les de l'escola andorrana continuaran els estudis a Santa Coloma mentre que les de la francesa ho faran al Lycée Comte de Foix.
L'activitat ha permès als estudiants de l’UdA apropar la ciència a alumnes d’entre 8 i 11 anys, com a culminació del repte del mòdul Ensenyança i aprenentatge de les ciències experimentals II. Ho han fet a través de diversos tallers i aplicant la metodologia de ciència per indagació, mitjançant la qual els infants han pogut aprendre diferents conceptes a través de la manipulació i l’experimentació.
Els futurs mestres han preparat tallers sobre química, canvi climàtic, roques i minerals, alimentació i sobre el sistema solar, i en algunes de les activitats han fet servir la robòtica com a eina d’aprenentatge. Per torns, al llarg del matí, uns 120 alumnes han gaudit de l’experiència amb els estudiants de Ciències de l’educació.
La feina de les dones dins la ciència ha estat invisibilitzada durant segles
La feina de les dones dins la ciència ha estat invisibilitzada durant segles, cosa que ha provocat una falta de referents femenins i, conseqüentment, la manca d’interès per part de nenes i adolescents a l’hora d’escollir-la com a carrera professional. En els últims anys, centres de recerca i institucions han tractat de promoure la visibilització de la dona en la ciència exaltant només figures com Marie Curie o Ada Lovelace, sovint com a exemple del lema “les dones també poden ser grans científiques”.
Tot i que el reconeixement de les aportacions que aquestes i moltes altres dones han fet a la societat és necessari, cal tenir present que destacar figures individuals, sense tenir en compte el context, deixa de banda el fet que la generació de coneixement és col·lectiva. El col·lectiu català ConCiencias afirma en un manifest que posar la mirada només en l’èxit individual de científiques excel·lents, i reproduir el discurs de “tu pots ser com Marie Curie”, genera uns estàndards gairebé impossibles d’assolir, que desemboquen en la concepció de no ser prou bona per fer ciència i alimenten la síndrome de la impostora.
El sostre de vidre, la falta de referents, la síndrome de la impostora o una carrera investigadora basada en l’excel·lència –feta a mida només per aquells que poden dedicar-s’hi amb absoluta exclusivitat– són conseqüències evidents de la falta de perspectiva de gènere en la ciència.
Comentaris (2)