Ningú no sabia res d’ella. Fins i tot la seva família, resident entre Espanya i Alemanya, més aviat l’ha repudiada en el moment de saber que era morta. Els cossos de salvament van haver de retirar la setmana passada el cadàver d’una dona de 49 anys d’un pis de l’avinguda Sant Antoni de la Massana. Estava irreconeixible, segons diverses fonts. Ningú no l’havia trobat a faltar. De fet, només la van cercar per l’impagament del lloguer. Si no hagués estat per això, ni tan sols se l’hagués buscat. Duia entre un i dos mesos morta. “Hi ha molta gent que viu sola a Andorra i que no té cap mena de xarxa social”, asseguren fonts consultades. Persones que han hagut d’intervenir una vegada localitzat el cadàver. Malauradament, la difunta ha mobilitzat més gent un cop morta que, probablement, estan en vida. Ningú no la va trobar a faltar.
És el mateix drama pel qual han passat molt abans altres persones. Malauradament. I que segur que hauran de passar pel mateix d’altres residents al Principat. Aquesta dona havia viscut a Canillo. De fet, feia molts anys que residia la país. Tenia els papers en regla. Però actualment, aparentment, no treballava. ¿Com s’ho feia per viure? Ningú no en sap donar cap explicació. Quan van accedir al seu pis, no hi tenia ni llum. Algunes fonts han assegurat que aigua tampoc. El que és clar és que es va donar de baixa formalment del comú de Canillo però mai no es va inscriure al de la Massana com hauria estat pertinent. Els veïns, els nous veïns, els altres residents de l’habitatge on va trobar la mort, pràcticament ni la coneixien.
L’impagament d’un parell de mensualitats del lloguer va ser el que va activar la seva recerca i localització; tenia una filla a Alemanya amb la qual no mantenia relació i els pares a Espanya
Qui la va trobar a faltar va ser l’arrendador. Duia un parell de mensualitats de lloguer impagades. Les fonts consultades no han pogut especificar com va anar l’episodi de la troballa. Però sí que sembla clar que va derivar de la manca de pagament dels lloguers. Quan es va obrir la porta del pis davant la manca de notícies de la dona, la flaire que en va sortir va ser una pista malaurada del desenllaç de tot plegat. Del que hi hauria allí dins. Fins llavors, ni tan sols s’havia desprès res. En principi, i així s’hauria certificat, la mort hauria estat natural. Un atac cardíac i fora. Com a mínim feia un mes que la dona havia mort. Potser una mica més. No és la primera vegada que passa. Tampoc serà l’últim. Potser en aquest cas xoca una mica més l’edat. Els 49 anys.
La dona, expliquen alguns veïns ara que n’han sabut el desenllaç i n’han sentit a parlar el que no n’havien sentit a parlar abans, tenia problemes amb la beguda. I sembla, afirmen, que actualment no cotitzava. Per tant, no estava treballant. Però bé ho hauria hagut d’haver fet en algun moment. Perquè tenia permís de residència i treball. Era mare soltera. Però no es feia amb la seva filla. Segons algunes fonts, la dona tenia vincles hispano-germànics. D’aquí que els pares encara visquessin, a Espanya. I la filla estigui residint a Alemanya, encara que no hi mantenia cap mena de relació. Després d’uns dies d’incertesa, finalment la dona serà incinerada en breu. Per poder-ho fer, legalment cal una autorització familiar. O seguir un procés edictal.
És a dir, quan no hi ha família coneguda o no s’ha pogut entrar en contacte amb ningú, passat un temps cal publicar un seguit d’edictes al BOPA per anunciar la intenció d’incinerar el cadàver. Era el que semblava que podria passar en aquest cas. Malgrat que s’haurien localitzat familiars, si aquests no responen. I era el cas. Ningú no se’n volia fer càrrec fins que hauria quedat clar que de les despeses se’n fa càrrec l’Estat. El ministeri d’Interior ja les té previstes, aquestes coses. Una vegada hi ha o hi hagi l’autorització familiar, es procedirà. I a partir d’aquí l’urna amb les cendres de la finada aniran a parar en un prestatge. Guardada en un magatzem. Fins que algun familiar degudament acreditat decideixi passar-la a recollir. O no.
Comentaris