Quan França es converteix en referent, en bressol i laboratori de creació dels grans artistes, són molts els que es senten atrets per aquesta llum. ‘Made in París’ fa un recorregut per noms espanyols, georgians, nordamericans i, fins i tot, japonesos. “Artistes amb denominació d’origen, artistes de París, molts altres que, arran de la necessitat de contagiar-se del que significava la Ciutat de la Llum es tornen representants del moviment”, ha explicat Cervera.
Els blocs expositius, per tant, s’han articulat segons les diverses escoles i influències. Per tant, dintre del mateix París es troba l’Escola de Belles Arts, L’Acadèmia Colarossi i la Julian-Seus. Haver escollit les tres es deu al fet que, l’escola nacional dóna el pes que té, l’’academicisme’ més pur que es reflecteix en moltes de les obres. Però, en l’època, les acadèmies eren una alternativa, que, segons ha apuntat Cervera, “es permetien certs aspectes de modernitat, com la inscripció de dones o poder tenir models nus”. Així mateix, també s’exposa el resultat de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid. En aquest cas, l’escola és un clar exemple de la forta influència que tenia l’art francès a l’epoca, i dóna com a resultat molts artistes que beuen d’aquestes tendències. Així mateix, també es mostra la petjada que va tenir París a tot arreu, sense haver d’estar obligatòriament dintre d’una d’aquestes escoles.
“Artistes amb denominació d’origen, artistes de París, molts altres que, arran de la necessitat de contagiar-se del que significava la Ciutat de la Llum es tornen representants del moviment”
El recorregut es fa seguint diferents línies de metro, que enllacen uns moviments amb altres, unes escoles amb les altres i molts vessants d’una mateixa influència. Aquest fil conductor no està escollit a l’atzar. Es fa per parlar d’Hector Guimard. “És un nom que va passar a l’oblit, però nosaltres li hem donat el seu protagonisme”, ha explicat Cervera. Guimard va ser l’arquitecte, la persona i l’artista que idea i crea totes les arcades dels metres de París, en total 160 de les quals queden aproximadament la meitat.
Com a punt de relació de tota l’exposició amb el país, un dels artistes englobats dintre de l’Escola de Belles Arts de París, l’americà Henry Bacon, va acudir a la ciutat per créixer com a artista. Però, a més, es va dedicar també a viatjar i conèixer Europa. Durant aquestes travessies, al 1894, aterra a Andorra i fa molts esbossos del que veu i visita dintre del Principat. Al Thyssen es poden veure dotze de la vintena de dibuixos que Bacon va fer al país durant la seva estança, amb imatges força característiques de l’època i de la cultura andorrana. Tot això, segons ha apuntat Cervera, s’ha aconseguit gràcies a un acord amb l’Smithsonian, que ha cedit les rèpliques dels originals.
D’altra banda, ‘Made in París’ també és una exposició immersiva. Al final del recorregut es troben diverses pantalles que permeten conèixer més detalls sobre les obres que s’han pogut observar, així com informació sobre la restauració d’una d’elles. També s’ha tornat a apostar per un discurs musical, després de l’èxit que es va tenir amb la col·laboració amb la Fundació Onca. Aquest any, l’encarregat de posar el toc musical a les obres pictòriques ha estat Josep Martínez Reinoso. L’andorrà ha creat un discurs centrat en el so coetani de l’època, reforçant la figura de la intèrpret femenina, que en aquell moment va ser deixeble dels grans autors. Teresa Areny, cap de projectes, ha afirmat que “són enregistraments originals que surten de la biblioteca de França”.
Complementàriament, el museu seguirà fent activitats i mantenint col·laboracions amb diverses entitats del país. Una de les accions més interessants que es portaran a terme seran els tallers familiars, “és difícil fomentar els nens si no es fa de forma divertida”, ha explicat Areny. També es continuarà amb un cicle de conferències. En definitiva, i com ha apuntat Cervera, es buscarà tornar a una normalitat expositiva i apropar-se al públic, en aquesta ocasió, amb un viatge en metro a París.
Comentaris