Al conjunt residencial en qüestió hi ha prop d’una trentena d’habitatges adossats. Una part de la promoció va obligar a fer uns talussos, uns murs de contenció… en fi, res que no sigui anormal en un país com aquest, en què la urbanitat s’adquireix a mida de guanyar terreny a la muntanya. La pugna entre les cases 24, 25 i 26 fa temps que dura. Prou ho saben altres veïns que, al final, han decidit inhibir-se. Fins i tot els responsables de la comunitat es renten les mans. Amb tot, alguns veïns admeten que el darrer capítol és excessiu. I que en aquest cas, els veïns que es queixen tenen tota la raó del món.
I els que es queixen, famílies residents, temen que el seu clam quedi en via morta perquè al davant hi tenen des d’ex-ministres a suposats ciutadans influents. Que sí, que també tenen un punt de primmirats. Però les obres al buit sanitari que ha fet el veí arrendatari d’una de les adossades passa de taca d’oli. Els veïns denunciants han posat el cas en coneixement del Raonador del Ciutadà, del ministeri d’Indústria i també del comú.
Les obres ja estan molt avançades. I això que al seu dia, quan van aixecar les primeres veus d’alarma, hi va haver el compromís del propietari de la casa que ha ‘crescut’ per obra i gràcia de la dubtosa construcció -que hauria guanyat ben bé uns 80 metres quadrats o el que és el mateix, tota una estança amb finestra inclosa- que els treballs no prosseguirien
Les obres ja estan molt avançades. I això que al seu dia, quan van aixecar les primeres veus d’alarma, hi va haver el compromís del propietari de la casa que ha ‘crescut’ per obra i gràcia de la dubtosa construcció -que hauria guanyat ben bé uns 80 metres quadrats o el que és el mateix, tota una estança amb finestra inclosa- que els treballs no prosseguirien. Cas omís. Ni la presència d'un mediador no va funcionar. Com cas omís s’hauria fet ara que el comú ha incoat un expedient.
La corporació, després de la insistència dels veïns, finalment ha reconegut que ha constatat que l’obra denunciada pels altres veïns no té permís. És a dir, que el comú al seu dia va atorgar al propietari de l’adossada permís per fer uns treballs en un lloc. Però les obres estan fetes en un altre indret. El comú, almenys d’entrada, no entra a aclarir de qui és la propietat d’aquell espai que, totes les fonts consultades, admeten que és comunitari i, per tant, pertany a tots una mica i, en conseqüència, ningú no se n’hauria d’haver apropiat.
Ara caldrà veure què passarà. Els denunciants temen que s’intenti legalitzar l’obra sota qualsevol motivació (quan el que creuen és que s’hauria de fer desfer l’obra i que l’espai es restitueixi en l’estat que estava abans de la intervenció). Que s’adopti la política de fets consumats i això enverini més encara la relació veïnal. Una guerra que fa dies que dura i que impedeix ja no només una salutació de bon matí. És que si hi ha els veïns de l’obra a l’ascensor, els altres no s’hi enfilen, o fos el cas. Tot un mal rotllo. I la Batllia com a horitzó (relativament) proper.
Comentaris (5)