El Sindicat de l’Habitatge alerta que els ajuts per pagar lloguers excessius no resolen el problema

L’entitat valora positivament que els nous ajuts de Govern permetin alleugerir la càrrega de les famílies, però alerta que no actuen sobre els preus i qüestiona el requisit de quinze anys de residència que deixa fora a molts afectats per la crisi

Els manifestants ja a la rotonda de Govern, durant la manifestació del 16M.
Els manifestants ja a la rotonda de Govern, durant la manifestació del 16M. ALTAVEU MÈDIA

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El Sindicat de l’Habitatge considera que el nou programa temporal d’ajuts al lloguer aprovat pel Govern pot alleugerir de manera immediata la situació de les famílies amb dificultats per assumir el cost de l’habitatge, però alerta que no resol l’arrel del problema. L’entitat qüestiona que els recursos públics serveixin per compensar uns preus de lloguer que continuen sent elevats i adverteix que la mesura no modifica necessàriament les rendes que paguen els llogaters. També posa el focus en el requisit de quinze anys de residència, que considera que deixarà fora persones afectades per la sobrecàrrega residencial, i reclama que el programa sigui avaluable i transparent. 

Des del Sindicat valoren positivament “qualsevol mesura que permeti alleugerir de manera immediata la situació de les famílies que actualment no poden assumir el cost de l’habitatge”, però alhora consideren que és necessari assenyalar que “els ajuts, per si sols, no poden substituir les polítiques que actuïn sobre les causes estructurals de la crisi de l’habitatge”. El nou programa aprovat pel Govern preveu complementar el pagament del lloguer de determinades llars en funció dels seus ingressos i de l’esforç econòmic que assumeixen. El programa s’adreça a persones amb ingressos d’entre 1,2 i 3,5 vegades el salari mínim i estableix percentatges d’esforç màxim que van del 30% al 40%. També exigeix, entre altres requisits, acreditar quinze anys de residència legal, efectiva i permanent al país.

“Que les institucions reconeguin que existeix una sobrecàrrega quan l’habitatge absorbeix una part tan important dels ingressos familiars, és significatiu”, manifesten, afegint, però que “ajudar a pagar un lloguer excessiu no és el mateix que actuar perquè aquest lloguer deixi de ser excessiu”

Vista de blocs de pisos a Andorra la Vella.

Relacionat

El nou programa d’ajuts al lloguer tindrà una dotació inicial de sis milions d’euros

En un comunicat de premsa els membres del Sindicat ressalten que els ajuts són necessaris, però no ressolen el problema de fons, ja que aquesta mesura preventiva presenta “una limitació evident, ja que l’ajut modifica la quantitat que acaba assumint la família, però no necessàriament modifica el preu del lloguer”.  Ressalten que el programa estableix un topall sobre la renda que es tindrà en compte per calcular l’ajut, vinculat al preu assequible de referència del parc públic incrementat en un 20% i, per tant, quan el lloguer real superi aquest límit, aquesta diferència continuarà recaient sobre el llogater. 

“Ens preocupa, per tant, que les polítiques d’ajuts acabin convertint-se en un mecanisme permanent per compensar amb recursos públics uns preus privats que continuen sent  accessibles”, manifesten des de l’entitat, tot afegint que els diners públics han de servir per garantir el dret a l’habitatge, “no per normalitzar indefinidament uns preus que una part de la població no pot assumir”.  També consideren que és important ressaltar que el programa estableix que les famílies beneficiàries han de destinar d’un 30 i fins a un 40% dels seus ingressos a l’habitatge, per a les llars situades entre 3 i 3,5 vegades el salari mínim, motiu pel qual consideren que caldrà veure el funcionament real dels ajuts i valorar-ne els efectes una vegada comencin a aplicar-se. 

roda de premsa posterior al consell de ministres.

Relacionat

Caldran 15 anys de residència ininterrompuda per poder accedir al nou ajut d’habitatge

El fet que un dels requisits per accedir a l’ajut sigui acreditar quinze anys de residència ininterrompuda al país, preocupa també al Sindicat, ja que asseguren que deixen a molta gent fora: “La crisi de l’habitatge no pregunta quants anys portes al país abans d’afectar-te. Hi ha persones que treballen a Andorra, contribueixen a la seva economia i construeixen aquí el seu projecte de vida, però que, malgrat patir exactament la mateixa sobrecàrrega residencial, quedaran fora d’aquesta protecció. Considerem que aquest requisit mereix una reflexió profunda sobre qui queda protegit per les polítiques públiques d’habitatge i qui queda fora”.  Finalment, apunten que és imprescindible que una vegada comenci el programa, sigui avaluable i transparent, i que se sàpiguen quantes llars hi accedeixen, quin és l'import dels ajuts concedits, quin volum de recursos públics s'hi destina i, sobretot, quin impacte té realment sobre l’esforç econòmic de les famílies.

Insisteixen que el que cal és ampliar de manera decidida el parc públic assequible, garantir més estabilitat contractual i avançar cap a una regulació efectiva dels preus del lloguer, que relacioni els preus de l'habitatge amb la capacitat adquisitiva real de les persones que viuen i treballen al país. “La pregunta que ens hauríem de fer no és només quants milions públics necessitem avui per compensar els preus actuals, la pregunta és: què estem fent perquè d’aquí a uns anys no necessitem encara més diners públics per pagar una part cada vegada més gran d’uns lloguers que la població continua sense poder assumir?”. Per al Sindicat, la resposta passa necessàriament per actuar sobre els preus: “La política d’habitatge no pot limitar-se a decidir qui paga la factura, també ha d’actuar sobre la factura”, conclouen.

Etiquetes

Comentaris

Trending