Sobredosi de farmàcies

A Andorra n'hi ha 56, una per cada 1.400 habitants una xifra molt superior a la resta de països europeusMés dels la meitat dels establiments es concentren a la capital i a Escaldes-Engordany

A Andorra hi ha 56 farmàcies, una per cada 1.400 habitants tenint en compte que en altres països com Dinamarca n'hi ha una per cada 18.000 habitants i a Espanya d'una cada 2.100 habitants.  A França és d'una per cada 3.000 habitants. L'altra peculiaritat d'Andorra és que més de la meitat d'establiments es concentren entre Andorra la Vella (28) i Escaldes-Engordany (12).

A Andorra, al contrari d'altres països, no hi ha limitació geogràfica, distància mínima entre un establiment i l'altra, ni de població. L'augment de farmàcies ha estat espectacular perquè l'any 1960 n'hi havia només sis, la meitat a la parròquia d'Escaldes-Engordany i al 1980 eren 22.

El creixement s'explica en fonts del sector per la parafarmàcia, per l'anomenat turisme de farmàcia i pel retorn al país de llicenciants andorrans en acabar els seus estudis. "La viagra, algunes vacunes que es venien sense recepta, medicaments com l'Eurotyrox que no es venia a França o algunes ruptures d'estoc a Espanya han propiciat, en el seu moment, el turisme farmacèutic", explica un professional del sector.

Àngels Mach calcula que la sostenibilitat depèn en un 55% dels residents i en un 45% dels visitants

La farmacèutica establerta a Canillo des del 1987, Àngels Mach i Buch, autora de l'estudi 'De ca l’apotecari a la farmàcia cosmopolita, més de 150 anys d’atenció farmacèutic a Andorra' calcula que la sostenibilitat de les oficines de farmàcia a Andorra depèn en un 55% de la població resident, i en un 45% de les dispensacions als visitants, tenint en compte que en els darrers anys han crescut molt les vendes per internet i que al país es recullen cada any unes set tones de medicaments que es llencen o que han caducat.

És un panorama que mai hauria imaginat Antoni Dallarès Armengol, quan al segle XIX va obrir la primera farmàcia del país a Ca l'Apotecari, al carrer de la Vall, davant mateix de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella. El 1891 el va succeir Miquel Mitjavila i aquesta farmàcia encara existeix als baixos de la Casa Rebés, a la plaça Príncep Benlloch. Durant molts anys va tenir l'exclusiva de la venda de productes farmacèutics perquè no seria fins l'any 1936 que tindria competència amb la farmàcia Internacional de Ramon d'Areny-Plandolit.

Fins l'any 1977 per posar en marxa una farmàcia no calia ser farmacèutic. L'únic requisit era ser andorrà, tenir alguns coneixements sanitaris i haver treballat en alguna farmàcia de l'estranger o del país. Tot i això no era fàcil trobar personal. A la dècada dels cinquanta es va autoritzar a farmacèutics titulars francesos la instal·lació a Andorra. 

L'únic medicament fabricat al Principat va ser l'Aspirina Haden

Les farmàcies d'Andorra poden importar i dispensar productes fabricats a qualsevol lloc de món, sempre i quan estiguin autoritzats en el país d’origen. Curiosament, al Principat no es produeixen medicaments. Àngels Mach recorda com a únic cas, l’Aspirina Haden Vitaminé, amb àcid acetilsalicílic, vitamina B6 i cafeïna, que van fabricar el doctor Francesc Mitjavila i el farmacèutic Gouazé a la farmàcia de les Valls als anys cinquanta i les exportaven a l’estranger. Jean Gouazé va ser un d'aquells professionals francesos que va aprofitar l'obertura abans comentada dels anys cinquanta (1954) per obrir un establiment (Farmàcia de les Valls), a l'avinguda Carlemany d'Escaldes-Engordany a tocar de la plaça Santa Anna.

Ara, sembla que l'obertura de farmàcies ha tocat sostre i que es tendeix a una concentració en cadenes.

 

 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.