La conferència-“no conferència”, que s’emmarca dins dels actes organitzats en el marc de la 30a Temporada de Música i Dansa, ha començat amb una peça audiovisual. 32 segons... d’absolut silenci. Així és, l’inici ha començat posant en relleu la importància que té la música i la falta que fa quan no hi és. Tot i que havien assegurat que no seria “teoria pura i dura”, poc després començaven a explicar els orígens de la música i que hi tenia a veure el filòsof Pitàgores en aquests ells. “Tanqueu les portes perquè ara no surtin tots”, ha bromejat Galceran.
“La música no és una cosa només pels que són músics i estan molt aïllats en el món acadèmic, sinó que és una cosa popular i que tots portem la música en el nostre cos”
La part més dinàmica ha arribat poc després. “Avui formarem el cor de cambra de la Temporada Morabanc Andorra la Vella”, ha anunciat Pardo. A la pantalla ha aparegut una partitura d’un cant gregorià, i tot i que a la sala hi havia gent que no sabia llegir música, han exposat que si realment t’hi pares a mirar-ho bé, es pot observar com no és tan complicat saber que les notes que estan més a baix són les greus i les de més amunt les agudes. “D’aquesta manera demostrem que això de la música no és una cosa només pels que són músics i estan molt aïllats en el món acadèmic, sinó que és una cosa popular i que tots portem la música en el nostre cos”, ha subratllat Galceran. Minuts després, han fet que la Sala Consòrcia del Centre de Congressos tornés als inicis de la música acadèmica fent que els assistents cantessin un cant gregorià. Una situació que s’ha repetit més tard després d’una passada ràpida per la música del renaixement i arribant a la del barroc. Aquí han explicat dos elements clau: el contrapunt i l’ornamentació. I en què consisteix això? Doncs, que diferents instruments o veus cantin melodies i que totes tinguin la mateixa importància. Per dur-ho a terme han fet cantar una altra partitura als assistents.
Pardo ha dividit la sala en dos: la primera veu i la segona. I les primeres notes del piano han començat amb una cançó que molt probablement tothom ha escoltat alguna vegada: “Frère Jaques Frère Jaques, Dormez-vouz? Dormez-vouz?...” Com a ja experts a cantar música clàssica després dels cants gregorians del principi, els assistents han cantat amb moltes ganes la tradicional cançó.
Després de l'interpretació d’algunes peces com la ‘Sonata Facil’ de Mozart, el pèndol de la música ha arribat a una de les grans figures, Beethoven. I aquí han posat en relleu dues coses: que els dos compositors són dos grans representants de la música clàssica, i que tots dos eren molt diferents. “La música de Mozart era perfecció, la música de Beethoven no és una perfecció per la música, sinó perquè el que sona remou i parla de vosaltres”. Un dels aspectes que els conferenciants volien que quedés clar després de la jornada.
Comentaris (1)