El traumatòleg rus que exigeix celeritat en investigar per què es va quedar tetraplègic

El Tribunal Constitucional reconeix que la Batllia s’ha passat de lent en fer les diligències prèvies en el marc d’una querella presentada contra els metges als quals es fa responsable de les gravíssimes lesions sofertes pel querellant

Una medalla més en la col·lecció de reconeixements a la lentitud de la Batllia. El Tribunal Constitucional (TC) acaba d’admetre que la primera instància judicial -en aquest cas d’instrucció penal- ha vulnerat el dret a gaudir d’un procés de durada raonable al traumatòleg rus que va quedar tetraplègic després de passar pel quiròfan a l’hospital arran d’un accident d’esquí que va patir a Soldeu el febrer del 2016. Un any i mig després, i veient els informes que li van fer a la Vall d’Hebron, el facultatiu rus va presentar una querella criminal contra l’equip mèdic que el va atendre a Andorra.

L’home acusava els sanitaris que el van atendre a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, amb una muntanya de documentació sobre la taula, d’un delicte major de lesions, pel cap baix, que li haurien causat un dany irreversible. Quatre anys llargs més tard, el més calent és a l’aigüera. I els magistrats el Tribunal Constitucional, que admeten que el cas pot tenir certa complexitat, també deixen clar que és injustificat que es vagi tan tard. De fet, tot just s’està en diligències prèvies. No hi ha ni eventuals processaments dictats.

La querella es va admetre en un termini raonablement ràpid. A les tres setmanes d’haver-se presentat. Però aquesta admissió, per exemple, no va ser comunicada via comissió rogatòria internacional fins gairebé tres anys després. I, pel mig, encara hi va haver històries vàries amb la designa d’un pèrit mèdic per part de la Batllia que la part querellada va recusar en considerar que era massa proper als pèrits de l’afectat. Es va sol·licitar el nomenament d’un nou expert i encara és hora, ara, que això s’hagi produït. I la investigació no avança.

“El delicte investigat consisteix en unes eventuals lesions (pèrdua de sensibilitat motora en una persona de professió cirurgià traumatòleg), probablement molt greus, suposadament derivades d’una possible negligència de professionals de la medicina”

Com recorda el Constitucional, "no és igual la celeritat exigible en el desenvolupament d’una causa amb presos o amb persones encausades que en la tramitació d’unes diligències en cas que no hi ha hagi cap persona concretament investigada o subjecta a mesures cautelars. I tampoc hauria de ser igual el tractament que es doni a la rapidesa en una investigació sense particulars perjudicats, que l’impuls del moviment necessari quan, com en aquest cas, en línia de principi sembla que, amb independència que els fets siguin -o no- constitutius de delicte, hi ha una realitat de danys i perjudicis importants i costosos que exigeixen una diligència especial”.

Els magistrats del TC, en la seva sentència, recorden que una vegada es desencalli el cas de l’atur al qual ha estat sotmès -la fiscalia juga al gat i a la rata, ara reconeixent que hi ha retard, després excusant la demora- les diligències a fer abans d’arribar a una solució judicial encara són moltes. “El delicte investigat consisteix en unes eventuals lesions (pèrdua de sensibilitat motora en una persona de professió cirurgià traumatòleg), probablement molt greus, suposadament derivades d’una possible negligència de professionals de la medicina”, recull la resolució.

En efecte, l’home, aquell hivern del 2016, va venir a Andorra com en altres ocasions. Patia una espondilitis i, a més, era, és, de complexió gran (pesava en el moment dels fets uns 105 quilograms). Això no va estalviar que anés a esquiar, que era una de les raons per les quals havia vingut al Principat. Va caure i se’l va haver d’operar. Va entrar malament i en va sortir pitjor. Segons el metge que el va atendre -el SAAS seria responsable civil subsidiari-, i que va declarar inicialment en el marc de la instrucció de la querella que després quedaria interrompuda, el que hauria d’haver fet el traumatòleg rus era no haver esquiat. Que ja sabia que tenia una afecció prou greu i que seria la base de la lesió irreversible soferta després. Però hi ha d’altres metges que no opinen el mateix. L’home, després de l’accident i l’operació a Andorra, ha hagut de ser intervingut en nombroses ocasions a la Vall d’Hebron de Barcelona. Els especialistes d’aquell centre van emetre un informe assegurant que a la taula d’operacions hi va haver una mala manipulació del pacient que va fer, parlant planerament, que se li partís la columna dorsal. A partir d’aquí, poca cosa es podia fer.

Seu de la Justícia, a l\'avinguda Tarragona d\'Andorra la Vella.

Relacionat

La Batllia investiga una suposada negligència mèdica que hauria deixat tetraplègic un traumatòleg rus

Sobre tot això és sobre el que s’hauria d’indagar. Però la investigació no avança i no hi ha manera de nomenar un pèrit diguem-ne imparcial perquè hi digui la seva. I l’afectat ha reclamat, fins a acudir al Constitucional, que d’una vegada es designés l’expert que ha de fer aquest estudi pericial per mirar si hi va haver negligència, mala praxi, delicte o res. El que sigui que vulgui. Però que s’avanci. Perquè el perjudici sofert seria ingent. I cal aclarir la situació quan abans millor.

“Tots els operadors jurídics del procés, que han de posar una especial cura en l’evitació de durades irraonables o dilacions indegudes. “I no sembla que així hagi succeït en aquest cas, ja que entre la presentació de la querella i el lliurament de la comissió rogatòria internacional (20 de juliol del 2020) han transcorregut gairebé tres anys”

El tribunal entén que la complexitat del judici no justifica el llarg lapse de temps -gairebé quatre anys- entre la presentació de la querella (15 de setembre del 2017) i la interposició del recurs d’empara (15 de juliol del 2021). Especialment, si es té en compte que encara són molt nombroses les actuacions procedimentals a practicar. “Per aquesta banda, doncs, la durada del judici no pot ser considerada com a raonable. Tampoc es pot acceptar que la dilació sigui la deguda pel fet de la residència dels querellants fora del territori del Principat. Aquesta és una circumstància amb la qual sovint s’ha de comptar en uns temps en què la mobilitat de les persones és molt acusada.”

El TC continua recordant que la tramitació d’un procediment amb aquestes característiques exigeix una previsió de la major dificultat del cas per part de tots els operadors jurídics del procés, que han de posar una especial cura en l’evitació de durades irraonables o dilacions indegudes. “I no sembla que així hagi succeït en aquest cas, ja que entre la presentació de la querella i el lliurament de la comissió rogatòria internacional (20 de juliol del 2020) han transcorregut gairebé tres anys. Per consegüent, tampoc aquest motiu, ponderat proporcionalment amb el temps transcorregut, té força per evitar la infracció d’un dret fonamental, com la soferta pels reclamants”.

Per tot plegat, reconeix la lentitud de la Batllia, lentitud excessiva i injustificada, admet que el querellant té dret a percebre una compensació econòmica pel retard -un eventual menyscapte més per a les arques de l’Estat- i fa una crida a l’instructor de la causa a espavilar-se per designar d’una vegada el pèrit necessari per desencallar la investigació. Que el traumatòleg rus ve a dir que ja en té prou amb la seva tetraplegia com per haver d’estar combatent contra justícies lentes.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.