El moment més emotiu de l’acte ha estat l’homenatge a Pere Torres de cal Tresà d’Encamp per tota una vida dedicada al pasturatge i memorables han estat les seves paraules “els andorrans hem de vigilar perquè n’hi ha que li agraden molt els diners i d’aquí a quatre dies no sé que en quedarà d’aquest nostre país”. Un toc d’alerta que no ha passat desapercebut. En aquest sentit, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha recordat en el seu discurs la necessitat de protegir el territori, ja que el 90% és medi natural i ecosistemes de muntanya. Un dels projectes que ja va anunciar, però que avui ha volgut ressaltar és l’objectiu de buscar sistemes de protecció per all 30% d’aquest territori.
Casal també ha destacat que l’agricultura i la ramaderia contribueixen al medi ambient, tenen un valor turístic perquè “tothom vol veure les muntanyes vives”, aporten un producte de qualitat i tenen un valor tradicional i sentimental que és el que “es reconeix amb aquesta inscripció a la llista, ja que aquesta pràctica ancestral que al llarg dels anys els nostres padrins i padrines han practicat i ha permès cuidar les muntanyes fins avui dia”. La transhumància es tradueix a Andorra al traspàs dels ramats dels fons de vall i les corts a l'hivern, a l’alta muntanya a l’estiu. “No és una altra cosa que la pràctica ramadera extensiva que tenim establerta a casa nostra”, afegeix Casal. Una pràctica que fins ben entrat el segle XX era el principal motor econòmic del país i que va tenir el seu moment àlgid al segle XVIII quan es comptabilitzaven 50.000 caps de bestiar. Ara en tenim 4.500 i no podem créixer gaire més perquè la cabana ramadera està determinada per les hectàrees de terra que declaren els ramaders i “en un sistema extensiu i transhumant per cada hectàrea de terra declarada hi ha capacitat per cinc vaques”, indica Casal.
Per la seva banda, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha assenyalat que la trashumància ha deixat a Andorra un llegat en forma de patrimoni arquitectònic amb orris, cabanes de pastor, bordes, camins de pedra seca i “actes com la benedicció del bestiar que encara persisteixen i formen part de la nostra identitat com a país”. Per a Bonell la inscripció de la transhumància d’Andorra com a patrimoni immaterial de la UNESCO és una forma de salvaguardar una pràctica tradicional que “afavoreix el desenvolupament sostenible, promou el benestar animal, la producció de proximitat i ajuda a la protecció del medi natural mitigant els riscos associats al canvi climàtic”. També creu que contribuirà a impulsar accions per assegurar la continuïtat de la pràctica i el reconeixement social dels ramaders, ja que “es posa en valor els beneficis ambientals que es deriven de la seva feina”.
Cal recordar que la inscripció de la transhumància a la Llista representativa del patrimoni immaterial de la UNESCO és un reconeixement que se suma a la designació d’Andorra, per part de la FAO fa unes setmanes, com el primer país en la seva totalitat a formar part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). Un reconeixement al sistema agropastoral lliure i extensiu d’Andorra, basat en una pràctica que comparteix les pastures comunes subalpines i supraforestals durant l’estiu.
Comentaris (1)