Haver de marxar, gairebé, d’un dia per l’altre de casa no és fàcil. Aquesta és una situació que els veïns del número 28 de l’avinguda Santa Coloma d’Andorra la Vella ja han hagut de fer dues vegades aquest any. La primera va ser al febrer, però en aquell cas van ser poc menys de dues setmanes. Els moviments detectats a l’edifici va obligar el comú a decretar-ne el desallotjament per injeccions de resina i consolidar els fonaments. Mig any després, els veïns han hagut de fer a correcuita les maletes. Aquesta vegada juntament amb els de l’edifici adjacent afectat també per les escletxes. Seixanta-vuit persones que, com a mínim estaran tres mesos fora de casa i que han estat reallotjades en hotels i apartaments turístics.
“És com si estigués vivint una pel·lícula de terror i no és fàcil deixar casa meva, però a poc a poc m’he acostumat”
“És com si estigués vivint una pel·lícula de terror”. Així s’ha expressat Ana Tavares, una de les afectades. Durant aquest primer mes ha estat vivint en un hotel de la capital i diumenge es traslladarà a viure en un pis de l’avinguda Fité i Rossell d’Escaldes. “No és fàcil deixar casa meva, però a poc a poc m’he acostumat”, reconeixia poc abans de tornar a fer les maletes. En el seu cas serà la tercera mudança. “La primera nit ho vaig passar malament i pensava en casa meva”, relata.
L’angoixa d’aquests veïns fa més d’un any que dura, concretament des del maig del 2022 i Tavares assegura que “mentalment ens afecta. Ara veus que la situació és més crítica i no sabem si podrem tornar”. El pis on viu és el més afectat per les fissures, tenint en compte que l’habitació on dorm hi ha un desnivell al terra que fa esgarrifar, així com esquerdes que et permeten veure el carrer o el menjador de la veïna.
“Estem bé i podem dormir tranquils, encara que és inevitable pensar en el lloc on portes vivint tants anys”
Per la seva part, l’Hugo Castro, veí de la segona planta, se’ls va reallotjar en un altre hotel d’Andorra la Vella juntament amb la seva dona i les seves dues filles. Ara viu en un apartament turístic. Assegura que “estem bé i podem dormir tranquils, encara que és inevitable pensar en el lloc on portes vivint tants anys”. Assegura que “tot el que ens està passant és dramàtic i s’ha de viure per entendre”.
L’Hugo passa cada dia per l’edifici per anar a treballar i té la sensació que l’esquerda que té a la finestra i que està a la façana “s’ha fet més gran”. Tant ell com Tavares tenen clar que en tres mesos no tornaran a casa i que, com a mínim estaran fora fins al febrer o març “perquè caldrà fer les reformes necessàries”. Per aquest motiu, deixen clar que “volem tornar, però amb tot arreglat”.
L’oferta d’habitatge de lloguer és inexistent i la que hi ha el preu està pels núvols. En cas que l’edifici s’hagués d’enderrocar i s’haguessin de buscar la vida, la situació els genera por. “Marxar suposaria un canvi molt gran”, diu l’Hugo.
Mentrestant, els enginyers continuen l’estudi sobre el subsol per intentar esbrinar les causes dels moviments. Encara no se’n pot extreure cap conclusió, però els veïns estan convençuts que les obres d’edificació a l’antic aparcament Giberga en tenen la culpa. La vida dels afectats continua, però ningú els assegura si la llar on han passat tants anys tornarà a ser la seva o només hi podran tornar per recollir les pertinences que encara els hi queden.
Comentaris