La decisió arriba després d’un canvi d’etapa professional. Va arribar a Andorra el 2015 precisament per incorporar-se a la Federació Andorrana d’Handbol, on va exercir de director tècnic fins al 2025. “Quan vaig finalitzar l’etapa amb la federació també em vaig trobar que havia de refer una mica el meu futur”, explica.
La possibilitat de tornar a estudiar va anar prenent forma després de conèixer més de prop l’oferta de l’INEFC Pirineus en unes jornades vinculades a l’ensenyament. La proximitat amb Andorra i la possibilitat de compaginar els estudis amb la feina van acabar de decantar la balança. “Em van motivar una mica a seguir estudiant i ho he pogut compaginar amb el tema de la feina. Aquí estic, una nova experiència i a gaudir-ho”, relata Serra.
“Quan vaig finalitzar l’etapa amb la federació també em vaig trobar que havia de refer una mica el meu futur”, explica
Actualment, l'Edgar treballa al comú d’Andorra la Vella, que li ha adaptat els horaris en la mesura del possible perquè pugui combinar la jornada laboral amb els estudis a la Seu d’Urgell. “Puc treballar tardes i compaginarem els estudis amb la vida laboral”, explica.
La formació tampoc li és del tot aliena. Anteriorment havia cursat un grau mitjà al Pont de Suert especialitzat en el món de la neu i durant alguns períodes també havia treballat en una estació d’esquí. L’esport, per tant, ha estat una constant en una trajectòria que ara vol completar amb una titulació universitària.
El grau en CAFE té una durada de quatre anys, però el seu objectiu passa per allargar encara una mica més l’etapa formativa. “M’agradaria ser mestre d’Educació Física i després hauré de fer un any més de màster”, explica. Una perspectiva que no l’espanta malgrat començar els estudis als 35 anys.
“Acabaré amb 40 o 41 anys i encara tindré 27 anys de vida laboral”, apunta. Després d’anys vinculat a l’esport i també a l’educació, considera que és una manera de donar continuïtat a una trajectòria que ja havia anat en aquesta direcció. “He estat sempre vinculat amb el món de l’educació i de l’esport, quina millor manera de fer-ho així”.
I, si pot escollir, el futur també el continua imaginant a Andorra. “M’agradaria treballar a Andorra. Fa uns anys que hi visc i ja hi tinc la vida muntada”, assenyala. Tot i això, és conscient que la titulació no garanteix una sortida concreta i prefereix anar pas a pas: “El primer és tenir la formació”.
“M’agradaria treballar a Andorra. Fa uns anys que hi visc i ja hi tinc la vida muntada”, assenyala
El seu accés al grau també ha tingut una particularitat. Ho ha fet a través de la prova per a majors de 25 anys, una via que li ha permès accedir a uns estudis que aquest curs han tingut una nota de tall especialment exigent. “A mi també m’ha sorprès que només hi hagi un alumne que visqui a Andorra, perquè al final ho tens aquí a prop. Però sí que és veritat que la nota de tall era alta”, reconeix Serra.
I és que el grau en CAFE de l’INEFC Pirineus ha iniciat aquest curs amb una nota de tall de 9,230, la segona més alta de Catalunya en aquesta titulació. En total, el centre ha rebut 553 sol·licituds, 134 de les quals en primera preferència. Aquesta última xifra suposa un increment superior al 52% respecte del curs anterior, quan se’n van registrar 88.
La presència andorrana, però, continua sent reduïda. Segons les dades facilitades pel mateix centre, aquest curs només hi ha un resident a Andorra entre els nous alumnes de primer. A la resta de cursos consten quatre estudiants amb nacionalitat andorrana. Una xifra modesta tenint en compte la proximitat geogràfica.
Comentaris (1)