Malgrat que la preocupació és evident en molts sectors, per ara, només l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), l’entitat més veterana quant a la protecció i la defensa de la dona al Principat, s’ha pronunciat al respecte de la decisió judicial. Acció Feminista i l’Institut Andorrà de les Dones (IAD) estarien avaluant la situació i, de moment, no han respost la petició feta per l’Altaveu. L’ADA, al seu torn, sí que ha manifestat públicament les seves temences.
Així, i després de deixar clar que “com a Associació de Dones d'Andorra respectem les decisions judicials”, l’organització en qüestió indica que “quan es parla de delictes contra la llibertat sexual, sovint ens trobem davant de delictes que s'cometen en la intimitat, a on la prova principal és el testimoni de la víctima”. En aquesta tessitura, “si la tendència jurisprudencial eleva l’estàndard de prova fins al punt d’invalidar el testimoniatge de les diverses víctimes —i més quan són menors—, correm el risc de generar un efecte de desprotecció i d’alt risc de revictimització”.
En conseqüència, s’indica des de l’ADA, “ens preocupa l’impacte que això pot tenir en la confiança de les dones i les nenes a l’hora de denunciar”. “Confiem que el recurs que empara al Tribunal Constitucional aporti claredat i garanteixi que el sistema judicial andorrà integra de manera efectiva la perspectiva de gènere i la protecció de la infància”, acaba afirmant l’associació, que com les famílies de les víctimes i altres institucions estarà molt pendent de la resolució de l’Alt tribunal, que tampoc no és un òrgan jurisdiccional de cassació però en aquest cas potser se li podria venir a assimilar.
CANVI RADICAL
L’absolució total, sense ni tan sols fer cap referència a les patologies mentals que tan transcendir durant la vista que l’empresonat tenia, van sobtar, per dir-ho finament, a molts sectors de la societat andorrana. I la lectura de la sentència ha evidenciat un canvi radical de línia jurisprudencial. La sentència de la sala penal del Tribunal Superior canvia radicalment el que havia decidit el Tribunal de Corts, que no havia pas acollit totes les peticions fetes per les acusacions però sí que havia condemnat el processat a nou anys de presó.
Com l’ADA, hi ha molts sectors socials que estan pendents de la decisió del Tribunal Constitucional. La representació lletrada de dues de les tres víctimes implicades en el cas -alguna de les quals vivint amb certa angoixa des que va saber l’alliberament del jove acusat- ha sol·licitat en base a diverses vulneracions constitucionals que s’anul·li la sentència de segona instància i que es torni a practicar la vista (abans de dictar nova sentència) per tal que, entre altres coses, pugui ser pública, un dels retrets que es va fer a la sala. Que es vetés la publicitat del judici i que les magistrades decidissin i justifiquessin l’absolució a partir d’elements que no es van discutir durant la vista.
Comentaris