Com és el cas d’aquest cap de setmana. El Grup de Folklore retorna la visita al grup local. La visita que l’Etnográfico de Vila Praia va fer els primers dies de maig per participar al festival Danses del Món. Si el Grup de Folklore celebra trenta anys, el grup etnogràfic en compleix cinquanta. De fet, quan feia ja dues dècades que dansaven va néixer l’entitat implantada a Andorra. I el grup de l’Alto Minho va apadrinar el naixement del grup tradicional lusità implantat, establert a Andorra. Totes dues entitats, i també el Rancho das Lavradeiras de Carreço, agrupació folklòrica més antiga de Portugal i alhora padrina de l’Etnográfico, han fet gaudir de valent aquesta nit passada els amants de les danses tradicionals del nord de Portugal.
La sala del cinema-teatre dels bombers Vila Praia d'Âncora ha estat l’escenari d’un festival molt especial. Padrins i apadrinats per partida doble. Generacions i generacions de dansaires. Formes lleugerament diferents de veure la tradició. Però tradició lusitana, portuguesa, al cap i a la fi. ‘Una família, muchos trajes’ era el nom d’aquest certamen. Però evident. La mateixa arrel, però molts branquillons. I això és el que es va veure damunt l’escenari. Una mateixa concepció, un mateix tronc comú. Però detalls diferents, matisos que fan que la tradició evolucioni sense perdre res del seu encant original.
Una tornada a les arrels per afiançar el treball que es fa, en el cas del Grup de Folklore Casa de Portugal, a tants quilòmetres de distància. Però que es fa amb ganes, amb energia, amb intensitat. Que es fa de forma permanentment connectada amb els orígens. Amb aquella casa de la qual van sortir algun dia però on sempre retornen. Com aquest cap de setmana a Vila Praia d'Âncora. Tornar a casa per respirar a fons i poder continuar en el lloc on cadascú ha triat o el destí l’ha dut. Però segur que després de conviure uns dies arran de l’Atlàntic, serà una mica més senzill traginar entre les muntanyes del Pirineu.
El president i director artístic del grup, José Luis Gonçalves Cavalho, considerava “impressionant” la vetllada viscuda a Vila Praia i celebrava l’ambient de germanor viscut entre els tres grups participants en el festival dansaire, que van acabar tots tres conjuntament dalt de l’escenari. La participació dels tres grups, “la vetllada de fusió”, ha permès veure les evolucions dels dansaires amb diferents vestits tradicionals de la zona etnogràfica de Viana do Castelo: els vestits de treball, els de cap de setmana o el vestit de luxe que duia el grup andorrà. Tot plegat per viure i gaudir de la tradició, de les arrels.
Comentaris