Malgrat que el projecte de llei, en una disposició transitòria, encomana al Govern que en el termini de sis mesos estudiï la viabilitat jurídica i econòmica d’adaptar el programa a les societats cooperatives d’habitatge, Estaló demana que ja s’incorporin les cooperatives des del primer moment.
L’entitat defensa que les cooperatives compleixen “amb escreix l’esperit de la llei”, que no tenen ànim de lucre i “poden garantir habitatges assequibles durant tota la vigència del dret de superfície del terreny, superant àmpliament els 15 anys exigits pel projecte”. I, a més a més, els ajuts no caurien “a fons perdut”, ja que en acabar-se la sessió del terreny l’edifici retornaria a la propietat de la parcel·la.
Els ajuts que planteja la norma, a tràmit parlamentari, aborden, segons Estaló, “tres de les principals dificultats” que hi ha a l’hora de desenvolupar cooperatives d’habitatge, i que són el finançament, les garanties bancàries i el cost de construcció. En aquest sentit, s’ha de recordar que el projecte proposa préstecs preferents i avals públic per construir habitatge assequible privat, i subvencions directes de fins el 10% del cost.
A més, l’associació també proposa que els contractes de cessió d’ús i les quotes mensuals dels socis de la cooperativa siguin assimilats, als efectes del programa, als contractes d’arrendament i les rendes de lloguer. Així mateix, suggereix que es puguin ampliar els terminis del finançament preferent i de l’aval públic fins als 30 o 40 anys per a aquelles cooperatives que garanteixin l’assequibilitat dels habitatges durant tota la vigència del dret de superfície.
Més enllà, Estaló defensa que l’habitatge assequible no ha de renunciar a la qualitat arquitectònica ni a l’eficiència energètica i la sostenibilitat ambiental. En aquest sentit, assenyala que un habitatge “no és realment assequible” si té unes “factures energètiques elevades”.
Comentaris