Un furt comès un vespre d’octubre en un establiment hoteler d’Encamp, va acabar amb la detenció d’un home que tot i que tenia antecedents, feia molt de temps que estava allunyat del món del crim. El ministeri fiscal el va assenyalar sustentant-se en una identificació policial basada en trets facials semblants entre la persona del vídeo i l’acusat, i per això demanaven que s’imposés una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional i al pagament de les despeses processals. El vídeo era clau per la seva acusació, però també ho era per la seva defensa.
El vídeo de la càmera de vigilància era clau per la seva acusació, però també ho era per la seva defensa
L’advocada de l’acusat, va presentar una defensa sòlida assegurant que no hi havia elements que permetessin determinar que el seu client fos la persona que sortia enregistrada en aquelles imatges. És més el relat de la defensa es va centrar en com precisament el vídeo de les càmeres de seguretat demostrava la seva innocència, ja que el seu client porta des de fa anys un tatuatge al braç que no es veia en l’home del vídeo.
Això obria una esquerda en la versió de la fiscalia. Si el tatuatge existia abans del robatori, com podia ser que no aparegués en el vídeo? El dubte estava sembrat, i el Tribunal de Corts, tot i coincidir amb el ministeri fiscal que els fets declarats provats són consecutius d’una contravenció penal de furt no superior a 600 euros, ha considerat que les proves presentades no són suficients per condemnar a l’acusat, i desvirtuar la seva presumpció d’innocència. A més l’home va declarar durant la vista que aquell dia es trobava a casa amb els seus pares o passejant els gossos, que el tatuatge que la fiscalia posava en dubte de quan s’havia fet, era d’anys enrere. Per tots aquests motius, Corts ha decidit absoldre l’home del delicte, considerant així que no es podia tractar de la persona que va cometre el furt.
Comentaris (3)