Després de les oportunes proves forenses, les respectives famílies han pogut iniciar el dol amb la vetlla dels malaurats joves. Al tanatori o a casa. L’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes acomiadarà, amb les oportunes restriccions i limitacions d’aforament a l’interior, la noia, de 18 anys, al punt del migdia (12 hores). Aquella mateixa hora, el comú de Canillo, al tomb del qual hi ha molts dels joves implicats en tot el malaurat succés, ha convocat un minut de silenci a la plaça Carlemany. Serà commovedor sense cap mena de dubte, just quatre hores abans de la missa funeral (16 hores) en memòria del noi, de 22 anys, a l’església parroquial de Sant Serni.
L’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes, acull aquest dimarts al migdia (12 hores) el funeral en memòria de la noia de 18 anys; a la mateixa hora la plaça de Carlemany, a Canillo, farà un compungit minut de silenci; i quatre hores més tard (16 hores), s’acomiadarà el noi de 22 anys a Sant Serni
La tragèdia ho és més encara per tot el que envolta el malauradíssim succés. Toca fer tràmits que mai ningú hauria volgut haver de fer. De fet, el comú canillenc hauria disposat ja des d’aquest mateix diumenge suport psicològic per als joves que més a prop estaven de les dues malaurades víctimes. Tampoc no es va confirmar el fatal desenllaç als familiars dels joves inicialment desapareguts, al peu mateix de les bordes de Mereig, fins que no hi va haver a lloc especialistes en el suport psicològic.
Tot és massa dur. La policia, almenys ara per ara, no incidirà en allò que va embolcallar el malaurat succés. En el que va dur a Mereig desenes de joves durant la nit de dissabte i la matinada de diumenge. Sí que s’han fet aquest dilluns, i s’hauran de fer encara en els propers dies, la presa de testimoniatge a diverses persones que tenen una vinculació més o menys directa amb els fets. De moment, però, haurien passat pel despatx central de la policia un nombre molt limitat de citats.
Les persones més directament relacionades amb la propietat de la Borda Rossell, on es feia la festa en què van acudir els dos malaurats joves, i en l’annex del qual acabarien apareixent sense vida noia i noi. I també s’hauria pogut parlar ja aquest dilluns amb algun dels companys o assistents a la trobada amb fatídic final. Més que res, els investigadors, segons algunes fonts, pretenien corroborar detalls sobre el grup electrogen i la seva situació i, també, confirmar allò que sempre s’havia tingut clar: la mort accidental (ni criminalitat ni voluntarietat) dels dos joves.
El fet que els dos nois tanquessin per dins, inconscientment, l’habitacle on hi havia el generador de corrent -a Mereig no hi arriba l’electricitat- va fer que ningú, ni els policies ni els bombers que participaven en la recerca, paressin compte a aquell receptacle on ben just hi cabia l’equip electrogen i la parella. Fins que el propietari de la borda no va arribar a lloc i li va estranyar que una porta que ell sempre deixava oberta justament perquè l’espai es ventilés del maleït monòxid no es va acabar de desencadenar tot.
Les proves forenses i les indagacions fetes han confirmat tots els indicis ja apuntats diumenge mateix una vegada es van trobar els cossos i els investigadors van ser conscients de la presència del generador. De fet, quan ja s’havia desmuntat tot el dispositiu i els serveis sanitaris i fúnebres ja havien fet la seva feina amb el beneplàcit de la batlle i la fiscal de guàrdia, es va tornar a posar en marxa el grup electrogen i va quedar clar. Sense ventilació era cosa de minuts.
Malaurats minuts, malaurada festa, malaurada tragèdia. Sumits en la consternació, familiars, amics, coneguts… diran adéu als dos joves massa joves als quals el monòxid de carboni els va segar la vida. Encara bona part del país viu compungit. Temps hi haurà, si cal, per aprendre lliçons d’allò que pot ser no toca i del que segur que no hauria.
Comentaris (1)