En alguna de les converses enregistrades -procedents de comunicacions telefòniques intervingudes-, disteses la majoria, algun dels bancaris se citava amb un dels socis de l’empresa auditora per quedar per sopar i tractar algunes qüestions pendents. El fiscal general ha retret la qüestió per poc ètica com a mínim enmig d’una disquisició amb la qual pretenia renyar els intervinents a la conversa. I com que en un interrogatori el fiscal s’ha de limitar a preguntar i no a fer disquisicions, de cop un dels advocats de la defensa, Josep Antoni Silvestre, l’ha acabat tallant de rel.
No només ha recordat al fiscal que s’havia de limitar a preguntar sinó que li ha refrescat la memòria quan un bon dia una batlle, en el marc d’una demanda administrativa que havia presentat, va sol·licitar la recusació d’Alberca perquè se’l va trobar dinant amb dos magistrats que, justament, havien de decidir sobre la causa sobre la qual ella pledejava. Evidentment, ningú no hi va veure problema en aquell dinar. Alberca el primer.
Tampoc hi ha problema, sembla, i Silvestre també ho ha recordat amb el seu estil -per bé i per mal-, en el fet que el fiscal es reuneixi amb parlamentaris per canviar lleis en el mig de processos judicials. Canvis dels quals si haguessin prosperat s’hauria beneficiat. “És la doble vara de mesurar”, recordaven alguns processats. Si sopa un és dolent. Si dina l’altre no passa res. Al final ha intervingut el magistrat que presideix la sala, Enric Anglada, i ha frenat l’embat. Per mal o per bé, també.
Comentaris (1)