Els moviments sísmics són habituals a la zona geogràfica on es troba Andorra. Així ho afirma l’experta de l’ARI, Anna Echeverría, que recorda, però, “fins ara no havia passat una sèrie tan llarga”. De fet, des del febrer de 2021 encara dura actualment, tot i que a un nivell que és imperceptible per la ciutadania. Per tant, Echeverría assenyala que qualsevol estudi que es faci “és a nivell d’interès científic, per tenir quines característiques té la falla”. Tant l’ARI, com l’ICGC han fet durant el 2022 publicacions de seguiment.
Concretament, el març del 2022, posteriorment al darrer terratrèmol que es va sentir al Principat, va publicar un estudi de seguiment. En aquest petit anàlisi, es va poder constatar que s’havien produït fins a 130 sismes en la mateixa zona des de l’esdeveniment principal. A l’agost, quan l’ARI va fer la darrera referència a aquest succés, la xifra augmentava fins als 384. I aquesta activitat de la falla geològica ha continuat produint-se, assenyala Echeverría. Per tant, es tracta d’una de les sèries més llargues de les quals es té constància.
Per aquest motiu, i a través de la Universitat de Barcelona, un estudiant ha començat el seu projecte de final de màster basat en aquesta falla geològica. Echeverria explica que, d’aquesta manera, es podrà estudiar amb més detall, per poder tenir un registre més exhaustiu i conèixer millor les seves característiques. Des de l’ARI, durant l’exposició de l’agost, es traslladaven diverses qüestions, i es remarca que calen estudis pluridisciplinaris per poder-les abordar. Aquest projecte, per tant, podria ser un primer pas.
Així mateix, amb el succés del terratrèmol a Turquía una setmana enrere, sorgeix la pregunta si a Andorra podria arribar a succeir un fet d’aquesta magnitud. Echeverria assenyala que, segons el període de recurrència, que és de 1975 anys a intensitat VIII, indica que no. “Aquí no tenim falles grans”, apunta l’especialista, i per tant, la probabilitat d’un fenomen d’aquesta grandària és força improbable.
Comentaris