De fet, hi ha una part del personal que veu amb recel el document. I consideren que les clàusules que el manual incorpora pot violar la seva intimitat. D’aquí que hi hagi una mica de rebombori. Però la corporació laurediana, conscient que ja un cop va voler sancionar una treballadora i va acabar judicialment amb la cua entre cames, pretén establir fil per randa totes les condicions. Seguint, també, les directius emmarcades en la legislació de protecció de dades. Els treballadors, almenys aquells que veuen reticències a l’hora de firmar el document com l’empresa, el comú en aquest cas, els demana, el que se senten és desprotegits ells.
L’anàlisi del document permet entendre, d’entrada, que és normal que el comú, el de Sant Julià en aquest cas, vulgui deixar clares les regles del joc i es vulgui legalment protegir. De fet, manuals d’ús d’aquesta mena són més habituals del que sembla. Ara bé, hi ha elements que potser van més enllà del que seria recomanable o, fins i tot, legalment tolerable. Que no es pugui jugar amb el mòbil de feina fins i tot fora de l’horari laboral és una simple anècdota. Però hi ha altres aspectes molt més seriosos.
“En cas que l’entitat observi que el treballador està usant el mòbil per a ús personal, l’entitat pot prendre mesures disciplinàries que la normativa vigent estableixi” i “l’entitat es reserva el dret d’administrar els mòbils, fins i tot sense l’aprovació dels empleats” són dues de les clàusules controvertides
Per exemple, quan “l’entitat defineix les activitats que requereixen l’ús o la tinència del mòbil per part dels treballadors, per exemple, quan es requereixi tenir accés immediat o tenir facilitats per establir un contacte que d’una altra manera seria difícil aconseguir, durant o després de l’horari d’oficina. En tals circumstàncies, l’entitat proporcionarà el mòbil als treballadors”. Caldria veure en aquest cas si les tals circumstàncies estan contemplades contractualment i, si fos el cas, comporten una remuneració extraordinària, compensatòria, pel fet d’haver d’estar ‘contactable’ fora de l’horari d’oficina.
També deixa clar el protocol que es porta a signatura del personal que “en cas que l’entitat observi que el treballador està usant el mòbil per a ús personal, l’entitat pot prendre mesures disciplinàries que la normativa vigent estableixi”. Caldrà que prèviament es defineixi què és pot fer i què no es pot fer amb el mòbil. Quines poden ser les sancions i si el propi document és l’únic marc al que val remetre’s o hi ha altres marcs a tenir en compte.
En relació amb el manteniment del mòbil, el protocol fixa que “l’entitat es reserva el dret d’administrar els mòbils, fins i tot sense l’aprovació dels empleats”. Això sembla totalment contrari al secret de les comunicacions. Hauria de ser amb requeriment judicial que es pogués administrar el mòbil si el treballador s’hi oposa. O, en tot cas, aparentment, tancar millor legalment el marc que es pretén. I finalment, algunes clàusules sobre la ubicació del mòbil que en certa forma poden comporta un control excessiu en relació al seu usuari.
“Els treballadors s’obliguen a mantenir habilitat el GPS del mòbil (permís per conèixer la ubicació del mòbil) en tot moment. El GPS és necessari per a poder destruir la informació que contingui el mòbil en cas de pèrdua o robatori.” I, addicionalment, “l’entitat es reserva el dret de monitorar puntualment la ubicació dels mòbils amb finalitat de control laboral d’acord amb la normativa vigent en cada moment”. En fi, que aquí no s’escapa ningú. Ni tampoc s’escapa, el document, de generar, almenys, cert debat entre la plantilla comunal. El comú vol lligar curt. Però amb força legal per fer-ho.
Comentaris (14)