Es tracta d’una etapa més, en aquest cas desfavorable, del llarg camí que aquesta dona ha hagut de recórrer pels tribunals andorrans. Tot data del 2008, quan va iniciar un litigi per una herència. Va obtenir una resolució guanyadora i es va dictaminar que l’altra part havia de pagar una xifra propera als 90.000 euros (inicialment era en pessetes). El problema posterior va ser quan va demanar l’execució d’aquesta sentència judicial. Quan va demanar que se subhastessin els béns immobles de la part condemnada per poder cobrar, la Batllia va emmudir.
El 2009, la dona va obtenir una sentència favorable per la qual havia de rebre uns 90.000 euros arran d’un litigi per una herència, però quan va demanar la subhasta de béns de l’altra part per cobrar, la Batllia va emmudir i va haver de recórrer al TC
El desembre del 2019, ja cansada d’esperar, la dona va acudir al TC. I aquest va ser clar. No hi havia cap justificació per acceptar que durant set anys no s’hagués decidir si s’atenia o no la petició de la recurrent. Per tant, s’havia produït una vulneració del dret a un judici de durada raonable i, per això, “té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts”.
Amb aquesta sentència a la mà, la dona va demanar el pertinent rescabalament a Govern, per la via administrativa. Aquest la va refusar. Davant aquesta negativa, va acudir novament a la Justícia. I aquí s’ha tornat a trobar amb una paret. La Batllia va desestimar la demanda i, ara, ho ha fet el Superior.
L’advocat entenia que la via escollida era també correcta. Argumentava que “la jurisdicció administrativa és també competent per conèixer de la reclamació d’una indemnització derivada de la vulneració d’un dret fonamental que ja ha declarat el Tribunal Constitucional”. Per això, insistia que la seva clienta havia de rebre 14.000 euros.
Des del Govern, en canvi, s’apuntava que el camí no era l’adequat. Que la via a seguir era una acció davant el ple del Tribunal Superior. Aquest, en la seva resolució dona la raó a l’executiu, tot citant l’article 10 de la Llei qualificada de la Justícia i el 25 de la Llei transitòria de procediments judicials. “Del contingut d’aquests preceptes, es desprèn inequívocament que, quan es planteja una acció per al reconeixement d’un error judicial o de l’anormal funcionament de l’administració de Justícia, així com per a l’eventual avaluació del dany, la competència està reservada al Ple d’aquest Tribunal”, remarquen els magistrats.
Per tant, el recurs presentat per la dona ha estat refusat. No cobrarà la indemnització demanada. Tot per reclamar al lloc que no tocava.
Comentaris (2)