Reportatge

Del roc de l’Àliga al castell de Bragafolls: què diuen les pedres?

Els treballs arqueològics impulsats per Patrimoni Cultural permeten documentar un fossat, una torre i una muralla que juntament amb la documentació disponible fan pensar que l’espai seria la ubicació de la fortificació

09/10/2025 (14:42 CET)

Els especialistes encara no ho donen del tot per fet, però és cert que tot els indicis fan pensar que la teoria seria correcta i que per tant, la hipòtesi que situava el castell de Bragafolls al roc de l’Àliga, a tocar d’Aixirivall, es compliria. Es pot dir ara, després de quinze dies de treballs arqueològics al punt on s’havien detectat unes restes compatibles i que finalment han permès trobar fragments d’una torre, la muralla i el fossat. Un jaciment que va començar a excavar-se amb “una perspectiva de poca potència”, però que al final ha donat molt de si. I és que la rellevància del lloc és indubtable si es té en compte que seria un punt clau en la història dels inicis del Principat.

“No ens imaginàvem la potència que hem trobat”, confessava l’arqueòleg del departament de Patrimoni Cultural Abel Fortó en una visita amb els mitjans aquest dijous al punt de l’excavació. “Ens trobem davant d’una estructura militar defensiva i que hem de situar en època medieval. Si això ho correlacionem amb la informació que ens dona la documentació escrita, sí que sembla que podríem situar el castell de Bragafolls en aquest indret”, ha exposat. Els elements trobats, que correspondrien a un sistema defensiu (torre, muralla i fossat) fan que reconegui que “és probable” que sigui la citada fortificació.

Durant els treballs s’han fet diversos sondejos per acotar les troballes. “D’una banda tenim el fossat que sembla que barra el pas del que seria l’espai de més fàcil accés des de la part més alta quan vens pel camí”, ha detallat, per afegir que també hi ha “una muralla que s’adossa a la torre i que acaba de tancar tot un perímetre que hi ha a la part alta del tossalet”. El fossat, amb una fondària de 5 metres, recorda a altres exemples similars, com el d’Os de Civís, a prop de l’església de Sant Pere.

La torre s’hauria reaprofitat com a cabana o quelcom similar, però tot i així s’han pogut documentar estructures d’una alçada d’entre 130 i 190 centímetres, tot i que a l’espai es fa evident que hi ha un nivell d’enderroc considerable. Fortó ha explicat que durant aquest sondeig s’ha trobat una moneda d’època medieval que s’està acabant d’analitzar per poder datar-la amb més precisió.

Bragafolls orto gis 2 — Vista aèria del jaciment del castell de Bragafolls. // Govern d'Andorra

Ara bé, que ningú s’imagini un gran castell on hi vivia una gentada. “És una estructura molt militar, hi ha un espai que sembla que seria un pati d’armes on és possible que hi haguessin algunes quadres, i a la torre sí que segurament hi hauria l’hàbitat del destacament que hi hauria aquí”.

I per què Bragafolls s’hauria de situar just al roc de l’Àliga? Serà difícil tenir la certesa absoluta, però anar estirant del fil permet proposar hipòtesis. “Sembla que quan es construeix aquí el castell de Sant Vicenç, que també era del comte d’Urgell, ja està abandonat, per tant, si decideixen fer-lo aquí és possible que fos perquè és un indret més proper a la frontera”, apunta, assenyalant que els andorrans de l’època potser eren una mica rebels contra el poder i per tant, si calia fugir cames ajudeu-me o fer arribar reforços, era més fàcil. A més, és un punt que té dues vies d’accés: “des del fons de vall o per la zona alta de la muntanya, resseguint els pobles d’Aubinyà, Juberri, arribaríem a Arcavell i Calbinyà”.

PRIMERA REVOLTA COL·LECTIVA

La primera i única referència documental que es conserva del Castell de Bragafolls és un text datat de l’any 1005, en el qual s’esmenta el que la historiografia ha anomenat l’“afer de Bragafolls”. Segons el document, el comte Borrell II hauria construït aquest castell contra els andorrans i l’hauria adjudicat a l’ardiaca Sendred, que exercia també com a batlle comtal de les valls d’Andorra. Davant d’aquesta situació, les comunitats locals es van rebel·lar, van assetjar el castell i el van prendre. “Podem dir que és la primera acció col·lectiva coordinada per part de les comunitats d’Andorra contra el poder feudal i a més, en aquest cas, de manera violenta, encara que posteriorment s’intentarà introduir més la diplomàcia i al negociació”, relata Fortó.

Dos documents posteriors, datats dels anys 1048 i 1071, fan referència a un topònim que es pot identificar amb Bragafolls. Aquesta coincidència ha permès situar el castell a la parròquia de Sant Julià de Lòria, entre Nagol i Aixirivall, on es troben les restes arqueològiques conegudes com el roc de l’Àliga.

PROJECTE SOBRE FORTIFICACIONS

La intervenció al castell de Bragafolls s’emmarca en un nou programa del departament dedicat a la recerca i l’estudi de les fortificacions medievals del país. Tal com ha explicat la directora del departament, Isabel de la Parte, la voluntat és seguir treballant tant amb Bragafolls com resseguint també aquelles altres fortificacions que es tenen documentades, així com la investigació d’aquells altres indrets que són susceptibles d’haver acollit aquest tipus d’estructures..

Aquesta primera intervenció ja s’ha fet en col·laboració amb l’Institut de Recerca de Cultures Medievals de Barcelona i ja es treballa per poder tancar un acord de col·laboració que permeti seguir avançar la feina. De moment està previst que per al 2026 es faci una segona intervenció a Bragafolls. Hauria de ser una excavació d’extensió per mirar d’acabar de destapar el que és la muralla, també la part interior del possible pati d’armes i la torre. A més d’un anàlisi acurat de materials per poder situar la cronologia del castell més acuradament.