El grup català, un dels pioners del rock català de finals dels vuitanta i inicis dels noranta, torna a Andorra i ho fa amb força expectació i en el marc de la gira que serveix per celebrar els 40 anys de vida. I amb una gran veterania. Qui sap, potser massa. “Ens sentim iaios”, admet Gavaldà que, però, també deixa clar que “a banda de les sensacions físiques, anímicament ens sentim superagraïts”. El motiu? La gran resposta a la gira.
“Contra tot pronòstic, s’ha exhaurit gairebé tot. Ha estat extraordinari”, afirma. Per tant, tot fa preveure que la plaça Germandat està plena de gom a gom per seguir els tarragonins. Per cert, perdó per l’espòiler. El mateix Gavaldà ha avançat que el repertori d’aquesta nit seran dos discos sencers. Un, ‘Bon Dia’, “el més popular”. L’altre, ‘Agost’, “aquell del qual estem més satisfets”.
Tot sigui dit, dos dels grans discos del grup. Dels que més passió desperta en un públic que, explica el cantant, “és molt intergeneracional”. Així, “veiem gent de la nostra quinta, gent que ens va començar a seguir amb ‘Agost’ o qui s’ha apuntat més recentment”. I, el que agrada més: “ens venen a veure famílies senceres i tot plegat és molt emotiu”.
Per això, Gavaldà considera que “ens hem convertit en els companys de viatge de molta gent dels territoris catalans”. Així, hi ha gent “que es despertava durant les colònies amb alguna de les nostres cançons”. Altres, a qui “els pares posaven el ‘Bona nit’ per anar a dormir”. O, fins i tot, aquell que es va enamorar quan de fons sonava algun tema dels Pets. “Això genera un component que va més enllà de la música i una simbiosi brutal que, a vegades, em fa baixar de l’escenari”. Ho farà aquesta nit? Tot és possible, ja es veurà.
Aquesta emotivitat no treu que el cantant també sigui crític amb l’actual situació del sector música. “De fer nous projectes sempre n’hi ha ganes, però cada cop és més difícil perquè l’univers de la música popular, no és per plorar o per fer-me l’enfadós, ha caigut en mans de plataformes d’streaming que utilitzen la nostra música a canvi de zero”, ha denunciat. Davant d’això, “cada cop és més complicat viure dels discos”. L’alternativa, “els directes, que és amb el que subsistim”.
Els Pets tornen, doncs, al Principat. Vells amics. “El concert de la gira ‘Bon Dia’ va ser brutal”, recorda un Galvadà que, d’Andorra, en té un altre record més personal. De la seva infància. “De petit ja venia amb els pares i va ser el primer lloc on em van deixar a la meva. Amb 10 o 11 anys, em van deixar a una botiga de discos i ells van marxar a comprar. I no patien perquè sabien que no em mouria. Per a mi, era com la casa de xocolata de Hansel i Gretel”, rememora.
Comentaris (2)