Record indignat dels absents (en la causa BPA)

El judici que se segueix davant el Tribunal de Corts es fa etern entre clams dels processats que assisteixen a la vista per les dubtoses discriminacions que es van fer alhora d’encausar a uns i de no fer-ho a d’altres

Comentaris

El que se suposava que havia de ser una declaració d’un parell de dies a tot estirar, fins i tot menys, s’allarga i s’allarga. El judici per la causa general -la que va suposar la intervenció del banc i la detenció del seu CEO- del ‘cas BPA’ es fa etern per totes les parts. Amb la diferència que els uns -tribunal, fiscal general, advocats- cobren i els processats es juguen anys de presó i multes milionàries. D’aquí que sorgeixi, més encara, el malestar amb certes ‘discriminacions’ que aparentment hi ha hagut per part dels òrgans jurisdiccionals. Els que estan acusats i els que no ho estan.

Hi ha absents i absents. Aquells que les instàncies jurisdiccionals no s’han ni tan sols dignat a molestar i aquells -acusats, això sí- als quals ara, el tribunal, amb el seu aparent caràcter afable, tolerant i flexible els permet absentar-se per causes diverses. Fins al punt que aquest dijous la vista s’ha iniciat amb la presència de vuit dels 24 processats. Un terç. Donant mostra la magnitud del ‘desastre’. Del circ judicial que viu cada dia la Sala Magna. El judici es tira endavant sense la presència de la immensa majoria de processats. És el judici més llarg de la històric contemporània en un país suposadament desenvolupat de ben segur.

I en aquestes alçades de la vista els intercanvis de diners tornen a la palestra. És al que s’aferra la fiscalia per mantenir l’acusació contra BPA d’allò que el banc era una màquina de blanquejar. Els intercanvis de diners pels quals, habitualment, l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó era una pota i, l’altra, podia ser qualsevol client de l’entitat bancària que tingués necessitat d’efectiu a la capital catalana. Per exemple, Perfumeries Júlia. Durant la vista ha tornat a aparèixer el cas de l’establiment lligat a la família del cap de Govern, Xavier Espot.

Hi ha algunes de les persones que seuen o han de seure a la banqueta dels acusats que hi són per haver firmat un o dos intercanvis. Fins i tot, que van estampar la signatura per fer el compliment a algun company. Hi ha d’altres gestors, que en la mateixa situació, o fins i tot el director de la divisió de banca comercial, el cap dels acusats, vaja, que no han tingut ni el més mínim problema

En el llistat d’intercanvis judicialitzat hi apareix almenys una operació amb l’empresa perfumera de protagonista. Serà més o menys bonic, però, certament, judicialment no s’ha perseguit a cap client. Ni a Perfumeries Júlia ni a cap altre. Pallardó a banda, és clar, que té una causa per a ell solet oberta i on és acusat de blanqueig i en la causa BPA figura com a testimoni. El que sobta als bancaris processats, als gestors, és que el company que gestionava els comptes de la perfumeria i que va signar l’intercanvi -germà d’un ex-conseller general ordinenc- no hagi estat processat.

Hi ha algunes de les persones que seuen o han de seure a la banqueta dels acusats que hi són per haver firmat un o dos intercanvis. Fins i tot, que van estampar la signatura per fer el compliment a algun company. I que per allò veuen la vida poc menys que arruïnada. Obertament, a la sala, no s’ha comentat tan explícitament com això. Sí que ha sortit el tema en altres moments del llarg judici. Però els passadissos en van plens. ¿I si hi ha els gestors, alguns, processats, com és que no s’ha processat el director en aquell moment de la divisió de banca comercial?

És a dir, com pot ser que el treballador de base estigui assenyalat i jugant-se anys i panys de presó i el seu cap més directe no formi part del boquet de processats. Ningú no ho acaba d’entendre. El cas del director de la divisió de banca comercial tornarà a sortir durant la vista. Perquè molts dels processats li reportaven a ell tot el que feien. La suposició és que el fet d’haver denunciat BPA davant la CASS per no haver cotitzat degudament la seva indemnització arran de l’acomiadament de l’empresa hauria tingut el seu ‘premi’. (I això que la seva denúncia judicial va acabar amb una resolució contrària als seus interessos, el banc li va pagar més del que tocava com a liberalitzat, que no cotitza).

De fet, en el marc de la causa que ara es jutja va prestar declaració. Durant la instrucció i com a testimoni. Mai ni tan sols com a encausat. Encara menys processat. I la seva aparició davant la instructora va durar quatre minuts de rellotge. D’alguna cosa havia de servir, apunten aquells que sí han d’acudir a respondre davant el Tribunal de Corts, determinades actuacions. I els no-processaments del gestor de Perfumeries Júlia o del director de banca comercial no són els únics. Ni algun més. I tots tenen la seva justificació. El seu ‘premi’.

Comentaris (8)

Trending