Què és exactament un testament digital i per a què es pot fer servir? Quan una persona mor, a més dels béns materials i dineraris, es deixa una herència digital d’informació i un llegat vinculat a la presència a la xarxa. Quan una persona mor, si no ha fet unes últimes voluntats digitals, tot això queda en mans dels hereus, que són qui han de decidir què es fa. I això pot portar situacions conflictives, com la conservació del Facebook, correus electrònics, Twitter, Instagram, Snapchat, Tiktok o, fins i tot, el wallet de criptomonedes i NFT’s.
De tot això, però, amb la figura del testament digital, se’n poden reconèixer els drets dels hereus (dretshavens), que són qui poden decidir o recuperar tota la informació, així com les credencials d’accés a tots els comptes on es tingui presència a la xarxa. En definitiva, permet deixar les últimes voluntats en matèria digital per gestionar els perfils oberts a les xarxes socials, correus electrònics o criptomonedes i qualsevol bé intangible, així com designar, si s’escau, un marmessor dotat dels recursos suficients per complir les darreres voluntats.
A l’article 6, on es recull el dret al testament digital, també s’inclou el cas contrari. Evidentment, aquest document té com a finalitat primera designar qui es farà càrrec que totes aquestes possessions digitals en cas de mort o pèrdua de la capacitat. Però que passa si hi ha algú qui expressament no es vol que tingui poders al respecte? També es pot fer. Al text s’inclou la “prohibició d’accés a continguts digitals, de manera total o parcial, a determinades persones mencionades expressament pel causant”. Per tant, es pot donar la facilitat, però també es pot treure el dret a clavar mà a les xarxes socials.
Per poder crear un testament digital, però, calen unes últimes voluntats, també digitals. Al Reglament es recull que es pot fer mitjançant testament, codicil o memòries testamentàries. Així mateix, també es crea un document que s’ha d’inscriure al nou Registre electrònic de voluntats digitals i que es pot modificar i revocar en qualsevol moment. Aquest registre està encara en camí de crear-se, i estarà adscrit al Registre Civil. De moment, no es té data de quan entrarà en funcionament.
Abans de crear-se la figura del testament digital especificat a aquest decret, algunes persones s’havien avançat i especificaven aquestes voluntats al testament tradicional. També hi ha l’existència, sobretot a països veïns, d’empreses que gestionaven precisament aquest procés o serveis com e-Dret, Dg Legacy o Transmissio.
Als països veïns el testament digital està recollit en algunes lleis. A Espanya ho fa als articles 3 i 96 de la Llei de protecció de dades i no contempla un reglament de testament digital, sinó que s’ha de mirar davant de notari o del marmessor testamentari per recollir les darreres voluntats i instruccions del difunt. A França, l’article 40-1 de la Llei Informatiques et libertés tracta el tema. Es poden inscriure les últimes voluntats digitals als proveïdors de serveis inscrits i autoritzats per la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats. És a dir, són organismes que s’han de pagar, però amb autorització estatal.
Comentaris (1)