Quan Panamà va descobrir la ‘manipulació’ al FinCEN en el ‘cas BPA’

(AMB VÍDEO) Diversos executius de l’entitat bancària declaren com a testimonis en el judici del ‘cas Odebrecht’ davant els tribunals panamenys i totes les parts queden garratibades quan descobreixen que les causes citades per l’ens dependent del departament del Tresor americà no s’aguanten

Comentaris

A la fiscal Ruth Morcillo li va costar Déu i ajut preguntar. I quan finalment qui va ser número 2 de Banca Privada d’Andorra (BPA), Santiago de Rosselló, va respondre, els presents a la sala de vistes, que no eren pas pocs, van quedar parats. A Panamà fa dies que celebren el judici pel ‘cas Odebrecht’. En fi, volien aclarir els suposats suborns que hauria abonat la constructora brasilera a càrrecs polítics i funcionarials del país centre-americà. El ministeri públic no entenia què era allò de la intervenció de BPA. 

I a partir d’aquí defensors i acusadors van obrir els ulls com a plats quan se’ls va informar que tot plegat podria derivar “d’una manipulació” promoguda des d’Espanya i des d’Andorra. Els uns, per obtenir dades dels Pujol. Els altres, perquè els americans no es carreguessin tota la plaça financera. De Rosselló no va ser l’únic antic executiu de BPA que va declarar en el marc de la causa. Ho van fer en qualitat de testimonis i des de l’ambaixada de Panamà a Madrid. Les autoritats judicials panamenyes van habilitar aquest format de declaració. I en el catorzè dia de judici van escoltar els executius del banc andorrà. 

La fiscal, sobretot, volia aclarir alguns detalls. També els advocats defensors, les acusacions. Volien tenir clar què era BPA Serveis i perquè no tenia servei de compliment normatiu. Era evident, la filial de BPA no feia serveis bancaris ni financers. Tramitava residències passives, gestionava l’adquisició de societats per a clients… Però tot allò de caràcter financer era monitoritzat pels serveis centrals i de compliment de BPA. I De Rosselló, entre altres, va assegurar que de blanqueig no n’hi havia hagut, perquè es van fer tots els controls haguts i per haver.

També es va deixar clar que Odebrecht com a tal no havia estat mai clienta de BPA. Ni de la matriu ni de la filial panamenya ni de res de res. Una altra cosa eren societats vinculades a la matriu de la constructora brasilera. Però els diners d’aquelles societats dipositades al banc andorrà no estaven en el balanç de la constructora. En aquest sentit, segons les fonts, especialment des de la fiscalia ja hi va haver una mica de descol·locació. I, després, acabaria de venir el daltabaix quan se li va demanar a De Rosselló què havia passat amb una intervenció bancària que havia afectat BPA.

I aquí l’antic número 2 del banc andorrà es va deixar anar. Va parlar del ‘notice’ del FinCEN “que encara no sé d’on va sortir”. De Rosselló va parlar de “manipulació”, d’informació esbiaixada o directament falsa, d’engany. En fi, que fent-se seva la frase feta espanyola que fa allò que diu que s’ajunta la fam amb les ganes de menjar, va ‘disparar’ contra les maneres de fer de les autoritats andorranes -i la deixadesa en respondre ben respostes les notes verbals enviades per les autoritats americanes, queixoses del comportament de la plaça financera del Principat- i les ànsies de la ‘policia patriòtica’ espanyola d’aturar l’auge de l’independentisme català, tot plegat hauria confluït en el ‘notice’ del FinCEN.

De Rosselló va explicar davant la jutgessa que porta el ‘cas Odebrecht’ a Panamà, que va haver de frenar en més d’una ocasió la fiscal, que la policia espanyola es va sentir enganyada pels Pujol i els seus comptes. Que donaven per fet que l’expresident de la Generalitat de Catalunya tenia molts diners a Andorra i no era tant tant. I, d’altra banda, que ja al 2014 es va advertir la plaça financera andorrana que no s’estaven fent bé les coses a nivell de diner efectiu i que el ministeri d’Afers Exteriors s’hauria espolsat les puces amb una resposta divagativa. 

I tot plegat, va deixar clar l’antic executiu de BPA, es va evidenciar amb “la incongruència de la nota”. Incongruència i evidència que algú els havia enredat i els americans, potser, s’havien deixat enredar. Perquè dels quatre casos que es van citar per justificar la intervenció del banc, i aquí va ser quan realment els presents a la sala de vistes van obrir els ulls i no els van tancar durant una bona estona, poca cosa hi havia. Perquè de Sinaloa, un dels casos, no hi ha res que s’hagi pogut aclarir. Perquè el ‘cas PDVSA’ i els clients veneçolans, ja estava judicialitzat i havien estat les pròpies autoritats andorranes qui havien aixecat l’embargament de comptes.

I perquè, en definitiva, tampoc no tindria ni cap ni peus que els Estats Units tinguessin cap interès en una suposada màfia xinesa ubicada a Espanya i una suposada màfia russa amb interessos al litoral català que, la primera, no havia operat mai amb dòlars i, en el cas dels implicats en el denominat ‘cas Petrov’, des del 2007 que tampoc no treballaven amb la moneda americana per excel·lència. En fi, que si a Panamà no sabien què havia passat, ara ja ho saben una mica més. 

Etiquetes

Comentaris

Trending