Quan pagar la multa pot sortir més a compte

Dos homes que van recuperar un cotxe retirat per la grup d’un aparcament comunal intenten que el Superior revoqui la condemna per estafa i desobediència que els va imposar el Tribunal de Corts

Intentar recuperar un cotxe emportat per la grua pot sortir encara més car del que seria normal si les coses no es fan per canals adequats. Ho han comprovat dos homes que el van treure de l’aparcament on l’havia dut el servei de circulació d’Escaldes-Engordany traient i emportant-se el parany i fent servir la tàctica del trenet per sortir de la instal·lació. El Tribunal de Corts els ha condemnat per estafa i desobediència, decisió que ara haurà de revisar el Superior.

La vista de segona instància es va celebrar fa uns dies. Els fets van tenir lloc el 2018. La grua havia retirat el cotxe, propietat del germà d’un dels acusats, i l’havia dut a l’aparcament de Caldea. Allà, s’esperava que s’anés a buscar, es paguessin les multes pendents així com el cost del pupil·latge i, satisfet aquest deute, el vehicle quedaria lliure. No va succeir d’aquesta forma.

Els dos processats van anar a l’aparcament. Un d’ells duia una bateria per poder recarregar la del cotxe i, d’aquesta forma, arrencar-lo. Van treure el parany que hi havia a la roda i van marxar. Per saltar la barrera, van fer servir la tècnica del trenet. És a dir, sortir tant al costat de l’altre vehicle que la tanca no tingués temps de baixar. Les càmeres, però, els van enxampar.

Feta la denúncia, el procés va acabar amb un judici a Corts. Tots dos van ser condemnats. Se’ls considerava culpables de dos delictes. Per un costat, el d’estafa. Per l’altre, el de desobediència. Vista la sentència, han recorregut al Superior.

En la vista de segona instància, la defensa del germà del propietari del vehicle va centrar el seu argument a desmuntar els requisits perquè es consideri que hi havia delicte d’estafa. Va posar en relleu que “no hi ha engany” i que el comú no ha tingut cap perjudici econòmic perquè encara té la possibilitat d’exigir el pagament de les multes per la via administrativa. Pel que fa a la desobediència va apuntar que l’ordre d’immobilització afecta el germà, però no pas al seu patrocinat.

L’altre condemnat, en canvi, va defensar que en cap cas sabia quines eren les intencions del company. “No hi ha cap prova que existís un concert per marxar sense pagar”, va assegurar el lletrat. En tots dos casos, es va demanar la revocació de la sentència de Corts i l’absolució dels dos processats.

La fiscalia, en canvi, va demanar la confirmació de la resolució. “La maniobra la fan en connivència”, va remarcar. I aquesta “els permet no abonar la sanció, el servei de grua i el pupil·latge”. Per tant, va afirmar, “concorren tots els elements del tipus delictiu: engany i fer servir mecanismes per no pagar”. Pel que fa a la desobediència, va remarcar que “sabien perfectament que el vehicle estava retirat per la grua i el parany estava posat”.

Comentaris (1)

Trending