Una desena de voluntaris de l’Associació de Rescat i Protecció d’Animals (ARPA) han estat empenyent la recerca des de divendres a la tarda. I, especialment, a partir de dissabte. En un parell o tres d’ocasions en Thor va marcar el punt per on suposadament passava o havia estat la chihuahua. En alguns moments, els rescatadors van témer que algú s’hagués quedat la gossa. De tot just sis mesos. Menuda. Molt menuda com la seva raça indica. Però no van deixar d’insistir. De posar pressió.
De fet, com a mínim a Sant Julià -la Kandy es va perdre a la carretera de Nagol després d’una caiguda de la seva propietària que va fer que, espantada, la gossa fugís corrent- es van penjar un bon nombre de cartells. Si algú l’hagués tingut, s’hauria sentit assenyalat. Fins i tot, si l’hagués tret al carrer, sempre hi podia haver qui la veiés i alertés de la situació.
La Kandy ja torna a ser a casa.
Però com que en Thor va anar marcant sempre al mateix punt, uns quants metres amunt, uns quants metres avall, en un parell d’ocasions es van dipositar uns mitjons d’una de les persones amb qui la gosseta tenia més afinitat. I menjar. I el menjar anava baixant, i els mitjons es movien de lloc. Podia ser qualsevol. Però des de l’ARPA sempre hi va haver el convenciment que havia de ser la Kandy. I com que el punt on marcava el gos rescatador no distava més de setanta o cent metres del domicili on s’estava la gosseta, d’on viuen els propietaris de la chihuahua, van optar per la solució miracle.
La clau ha estat fer un rastre amb brou de pollastre. “Aixeca l’olfacte”, recorda l’ànima de l’ARPA, Jaume Vilamajó. Si els animals estan afamats o desorientats, el rastre és clau. I el caldo de pollastre és una bona eina. Tres dies han estat sucant el trajecte. L’últim aquesta nit passada. I aquest matí, quan els propietaris es disposaven a fer una nova sortida per veure si veien la gosseta, no els ha calgut moure’s gaire de casa. La Kandy estava plantada a la porta. El caldo havia fet efecte. La gossa tornava a casa.
Comentaris (6)