L’ànima mater d’aquesta jornada ha estat, un cop més, Josep Maria Troguet. El darrer Premi a la Ciutadania i gran impulsor de la recuperació de l’elaboració per part del poble de l’escudella de Sant Antoni va recordar que “per Sant Iscle i Santa Victòria, a l’octubre, quan jo era un nen també es feia un dinar popular”. I ho va proposar al comú, que només va posar una condició: garantir la seguretat sanitària tot tenint en compte que el dinar que se serviria seria amb carn crua. Dit i fet, ‘Lo Mandongo’ ja és una realitat, recollint també l’esperit de les primeres jornades de cuina de tardor. En un principi es van centrar bàsicament en la carn de porc però, per petició dels restauradors, es van acabar obrint a tots els productes.
La plaça de l’Església parroquial ha acollit la jornada que ha comptat amb una elevada participació. Ja prop d’un centenar de persones han pres part de la xerrada sobre la tradició. Un acte coral, on el públic ha pogut participar explicant els seus records. Per exemple, un home d’origen andalús ha relatat com es feia a la seva terra natal. I això mentre la recentment creada confraria de lo Mongongo i el trinxat de la Massana preparava el tiberi posterior.
Ho han fet des de primera hora del matí. Des de les deu, ja s’estava treballant. El porc -la normativa no es permet- no s’ha sacrificat al lloc, però la canal s’ha portat allà i s’ha treballat per posteriorment cuinar la carn. Entre altres elements, amb la fogaina de Cal Sabaté. Puntualment, tot estava llest a la una de la tarda. El menú? Trinxat amb la seva rosta, botifarra del perol, ‘llomillo’, papada i cansalada viada. Algun doctor segurament s’espantaria pensant en com pot fer pujar això el colesterol dels seus pacients.
Malgrat aquest risc, queda clar que la gent no s’ha fet enrere. El dinar popular ha estat tot un èxit. Si algú ho havia deixat per darrera hora, ha fet tard. Tots els tiquets s’han esgotat. Fins a 350. I la gent, no es pot negar, ha gaudit del dinar.
Una jornada també emotiva. I és que la Massana encara està en xoc després que, aquesta setmana, hagi mort un dels seus parroquians més coneguts: el ‘Sisquet de cal Sinquede’. L’actor i empresari gastronòmic no va poder superar una dolència coronària i la notícia ha colpit tota la parròquia. Per això, se l’ha volgut homenatjar. Tota la celebració ha estat presidida pel bastó amb el qual, els darrers anys, dirigia els Encants de Sant Antoni amb el seu peculiar estil. Un cinta amb la bandera andorrana i un crespó negre completaven el record d’un home molt estimat al poble i a tot el país.
Comentaris (1)