El processat va defensar que la seva gossa, una mestissa de 43 quilos rescatada d’una granja de Portugal, és un animal “dolç i gens agressiu”. Va admetre que acostuma a portar-la lliure pel Parc Natural del Comapedrosa perquè “per això va a la muntanya”. Segons la seva declaració, aquell matí va deslligar l’animal – com feia habitualment – i la va perdre de vista uns moments. Aquesta va tornar amb “petites rascades de branques”, a les quals l’amo no va donar més importància, ni la va portar al veterinari. Tanmateix, el ministeri fiscal va recordar que el reglament del parc prohibeix portar els gossos deslligats per evitar, precisament, el que va succeir el novembre de 2021.
Aquesta imatge d’animal inofensiu contrasta frontalment amb el relat de la víctima. La dona va explicar que, mentre pujava per la muntanya, l'animal del processat va baixar corrent i va atacar directament el seu gos, un American Stanford que actualment està en procés de ser reconegut com a gos d'assistència psicosocial.
La denunciant va descriure una escena violenta mentre intentava separar els animals. Malgrat que el seu gos portava un morrió de tela (per normativa), les corretges d’aquest es van trencar durant el forcejament. “La gossa mossegava indistintament el meu gos i a mi”, va reltar la dona, qui va patir ferides incisocontuses als braços i una mossegada profunda al bessó “amb orifici d’entrada i sortida”.
La veterinària que va atendre el gos de la víctima va corroborar la gravetat de l’atac, detallant que l’animal presentava múltiples mossegades al cap i un forat al si nasal que permetia veure la respiració interna. Per contra, la veterinària de l’acusat, tot i no haver vist la gossa dels fets, va admetre que, per la morfologia de la mandíbula de l’animal del processat, les lesions que presentava la víctima són compatibles amb un atac de la seva part.
La fiscalia considera provat que la manca de vigilància i l’incompliment de la normativa de seguretat per part del propietari van ser la causa directa de l’incident. “Fins i tot l’animal més dòcil pot tenir reaccions agressives”, va subratllar el ministeri públic, que demana una indemnització de 3.000 euros.
Per la seva banda, l’acusació particular va anar més enllà, sol·licitant una multa de 2.000 euros, la inhabilitació de l’acusat per a qualsevol ofici relacionat amb anials, l’anul·lació del seu permís de caça i el pagament de més 5.100 euros entre responsabilitat civil i despeses veterinàries, destacant les seqüeles emocionals que pateix el seu gos d’assistència.
La defensa, però, es va mantenir ferma en l’absolució, aferrant-se al caràcter noble d’un animal que “mai s’havia ficat en baralles”. Ara, el tribunal té la paraula per decidir on acaba la llibertat de passejar per la muntanya i on comença la responsabilitat de qui deixa el seu gos sense lligar. La sentència es dictarà el pròxim 27 de març.
Comentaris (1)