Tot plegat ha estat un cúmul de despropòsits. El despropòsit major, és evident, és el fet que un partit de futbol de canalla acabi en les més altes esferes judicials. Pel Tribunal de Corts hi ha passat l’acusat i la suposada víctima. L’àrbitre del partit i diversos pares. Tots de menors que llavors jugaven al Sant Julià i que, òbviament, han defensat l’entrenador. De fet, un d’aquests progenitors -mare en aquest cas- era la parella del propi acusat.
Ningú no va veure, en concret, res. Una mica d’altercat i poc més. Menys encara van escoltar la frase -allò tan malaurat i tan repetitiu segons quan i on del “porronxo de merda”- que porta la fiscalia a acusar l’entrenador processat d’un delicte major de discriminació per raó d’origen. Però els pares i les mares que han declarat -molts residents al mateix carrer que l’acusat- no només no van escoltar ni veure gran cosa sinó que el que van sentir i veure en tot cas va ser que el preparador rival i en la causa víctima de tot plegat era ell el qui “excitava” els seus jugadors perquè es comportessin suposadament de manera indeguda contra els seus adversaris. Ep, ja s’ha dit, nens i nenes de vuit i nou anys.
Per la sala hi han passat des de l’acusat a l’àrbitre del partit, el preparador suposadament agredit i un grup de pares i mares de jugadors de l’equip del tècnic processat. Ha durat molt més la vista que el partit
Per no recordar, els progenitors declarants no recordaven ni tan sols haver firmat poc després dels fets i quan el preparador suposadament agredit va denunciar els fets a la policia, un document exculpant del tot l’acusat. Un document tipus que malgrat no recordar ara haver firmat llavors tots han pogut veure que sí que l’havien signat. Vaja, que la firma era la respectiva de cada testimoni. No hi havia falsificacions ni res per a l’estil. Solament hagués faltat això. Tampoc no recordaven qui havia preparat el text. Potser el club, potser el propi entrenador acusat...
Perquè un dels despropòsits clamorosos -i que serveix a la defensa per negar en rodó els fets i sol·licitar l’absolució- és que durant tot el procés es parla d’un cop de cap de l’acusat a la víctima a l’altura de l’ull esquerre i resulta que, en tot cas, l’agressió hauria estat al cantó dret. Així ho ha assegurat el preparador que va rebre. Per activa i per passiva ha deixat clar que el cop el va rebre a la dreta. Però durant tot el procés s’ha parlat d’ull esquerre. La fiscalia ho ha intentat salvar lamentar un error en cadena que suposadament s’hauria comès en fer l’informe mèdic al servei d’Urgències de l’hospital. En fi, un desastre. Una pena que acabi un fet així davant un tribunal que té prou feina per a d’altres coses.
La gravació de les càmeres del Prat del Roure no deixen veure ni agressió ni menys encara permeten escoltar el “porronxo de merda”. L’àrbitre que va expulsar el tècnic ara processat ho va fer per envair l’àrea tècnica rival -i això sí que queda acreditat en les imatges- i per una petita agressió i al preparador en qüestió se li van imposar vuit partits de sanció que es van reduir a sis. El jove jutge del xiulet també hauria sentit insults. Però no ha pogut garantir de quin cantó a quin cantó anaven i menys encara va sentir que s’hagués dit la referència aquella als ciutadans portuguesos, com era el cas del preparador del Lusitans.
Mentre la defensa demana l’absolució del processat, pels errors i els dubtes evidenciats, la fiscalia exigeix una condemna de 15 mesos de presó condicional i 2.000 euros de multa per un delicte menor de lesions i un de major de discriminació per raó d’origen
L’acusat ho ha negat tot. Nega el cop de cap o haver aixecat el dit del mig al seu adversari. I menys encara haver pronunciat la frase lapidària. “Tinc molts amics portuguesos.” Que hi va haver batussa, que fins i tot els pares i mares d’uns i altres poc o molt es van enganxar a les grades sembla evident. I que per tot plegat els infants futbolistes van passar moments de por també sembla cert. La resta ho hauran de resoldre els magistrats, que han assistit estupefactes en alguns moment a un partit de futbol ‘judicial’. Almenys, quelcom diferent al dia a dia ordinari.
La defensa, s’ha dit, demana l’absolució, d’entrada, perquè durant tota la causa s’ha atribuït a l’acusat un cop de cap que resulta que hauria propinat al cantó contrari del que hauria haver estat. Ha al·legat indefensió i ha demanat, en tot cas, l’aplicació del benefici del dubte en favor de l’acusat. En tot cas, ha indicat la defensa, si hi va haver alguna cosa hauria d’haver quedat en l’esfera privada i no en el marc de les acusacions penals. Fins al Tribunal de Corts!
La fiscalia reclama quinze mesos de presó condicional i 2.000 euros de multa. En part, ha semblat donar a entendre l’acusació pública, el seu posicionament es deu al fet que l’ara processat ja havia estat condemnat anteriorment a través d’un judici ràpid per un delicte menors de lesions i es va comprometre a fer uns pagaments per compensar els danys causats que mai no ha abonat. Per tant, se li perdona un empresonament ferm si paga el que deu en un termini de quatre anys. Perquè la fiscal considera que no hi ha dubte ni de l’agressió ni de l’insult discriminatori.
Comentaris (8)