Els panellets no s’escapen de la inflació

El preu dels tradicionals dolços de Tots Sants s’ha disparat pel cost superior de les matèries primeres, fet que provoca que molta gent, tot i comprar-ne, n’agafi menys quantitat

Sobre una de les tradicions més destacades de Tots Sants, els panellets, també plana l’ombra de la crisi de preus. Les pastisseries han hagut d’apujar el cost d’aquests dolços, forçats perquè les matèries primeres també s’han disparat. Malgrat això, es continuen venent, tot i que, en molts casos, en menor quantitat. Novament, l’estrella és, casualment, el més car: el de pinyons.

Enguany, el fet que l’1 de novembre caigués en dimarts, provoca un pont llarg. I això ajuda a vendre durant més dies, sí. I també possibilita la presència de turistes. Això sí, a l’hora de demanar-los, els clients han comprovat com, malauradament, el preu ha pujat.

“Jo els tinc a 50 euros el quilogram. Els hem hagut d’apujar perquè la matèria primera està molt cara”, ha comentat José Manuel da Silva, propietari del Tortell. A la pastisseria Casal, d’Encamp, la tarifa és similar: 49 els de pinyons i 46 la resta. “Tots els ingredients s’han incrementat i no hem tingut cap altra opció”, explica la dependenta, Noèlia Ruiz. El mateix ha succeït a l’Espiga d’Or. “Entre quatre i cinc euros més”, destaca una de les venedores, Marina Ceballos.

Per això, en aquest cas, admet que és “un any complicat”. Afirma que “la gent, en molts casos, agafa el mínim, tot just per treure’s les ganes. De les caixes que tenim preparades diuen que no es volen gastar tant”. És a dir, es baixa la compra, però no es deixa d’agafar-ne. Al final, la tradició és la tradició.

“Jo tinc els clients fixos de cada any i anem fent. A la gent li fa por perquè la crisi hi és, però en lloc d’agafar una dotzena agafen menys, però no es renuncia”, apunta da Silva. A Encamp, es veu més optimisme: “Està anant bastant bé, pel preu que tenen”, comenta Ruiz.

El de pinyons, com s’ha dit, és el més car. Ara bé, també és el preferit per la gent. En aquest dolç, els cients no són excessivament amics de nous gustos o sabors. “Són els que més surten. Jo en faig quatre només. Aquestes coses de maduixa o llimona no tenen tanta sortida. La gent agafa els de tota la vida”, ha destacat da Silva. La mateixa sensació es té a l’Espiga d’Or: “El que més es ven és el de pinyons; i després, els de xocolata, coco i ametlles”.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending